El CEMC arriba a Diario Médico.

Los estudiantes de Medicina logran la colaboración de sus futuros colegios

Los alumnos de las cuatro facultades catalanas han acordado con el Consejo de Colegios de Médicos de Cataluña que las corporaciones provinciales colaborarán con ellos trasladándoles información de primera mano sobre el mercado laboral, la responsabilidad civil o la bioética, para que puedan comenzar a tomarle el pulso a la profesión.

Carmen Fernández. Barcelona

27/12/2006

El Consejo de Estudiantes de Medicina de Cataluña (CEMC) ha acordado con el Consejo de Colegios de Médicos de Cataluña la colaboración mutua a partir del año que viene, tras pactos individuales entre los consejos de alumnos de las cuatro facultades de Barcelona, Lérida y Tarragona con sus respectivas corporaciones profesionales provinciales.
Este acuerdo permitirá a los futuros médicos comenzar a tomarle el pulso a su profesión, conociendo de primera mano aspectos relacionados con el mercado laboral, la responsabilidad civil o la bioética, que no se abordan en la carrera, así como argumentos a favor de la colegiación, según ha explicado Oriol Yuguero, presidente del CEMC.

Este consejo autonómico se creó el pasado mes de febrero, a iniciativa de los estudiantes de Lérida, y es independiente de la Confederación Estatal, "aunque la vinculación con los compañeros del resto de España es total".
El CEMC, reconocido legalmente como entidad de pleno derecho, vivió de cerca y "con preocupación" la huelga de los médicos de la región de la pasada primavera. "En un primer momento apoyamos que se mejorase la situación del residente hospitalario, pero después pedimos que finalizasen los paros por el bien del sistema y de los pacientes", ha recordado Yuguero.

También han vivido con "sorpresa" la elevada demanda que los estudios de Medina han recibido este año; más de 2.000 jóvenes no podrán estudiar la carrera. "Por eso hicimos público un manifiesto en el que apoyábamos el aumento de plazas en las facultades de Medicina, pero siempre y cuando se aumentasen los recursos de las universidades para garantizar una educación de calidad".
Teniendo en cuenta que en primero de carrera no son raras las clases con más de 120 alumnos, cree que las facultades catalanas están al límite de sus posibilidades. Con el distrito universitario único, además, y siendo Barcelona plaza fuerte en formación universitaria, la presencia de estudiantes de otras comunidades autónomas en las facultades catalanas es notable. "En la de Lérida los originarios de la provincia somos una minoría".

Por otro lado, el CEMC prepara, con la vista puesta en los estudiantes de sexto curso, un ambicioso manual sobre la residencia en hospitales de la región, en el que recogerá las condiciones docentes y laborales en cada centro y lo que opinan de ellos sus residentes.

Text extret de www.diariomedico.com

Reflexió de Nadal

El Nadal és temps de pau, d’alegria, de reconciliació. Moltes persones aprofitem els dies de Nadal per expressar tot allò que durant l’any potser tenim amagat o guardat. És temps de solidaritat també. Moltes organitzacions realitzen activitats pensant en els més desafavorits en una època en la que el els dinars i un consumisme excessius fan oblidar-nos del que significa realment el Nadal. Ens recorden que hi ha gent que celebra aquestes festes amb ben poc, i que mentre nosaltres ens queixem dels nombrosos dinars d’empresa, una gran part de la població mundial mor de gana.

Fet aquest incís reconec que estic orgullós de Lleida. Aquests dies de Nadal hem de destacar la implicació de molts lleidatans i lleidatanes que pensen una mica en els altres i fan una col·laboració amb aquelles entitats que treballem pels més vulnerables.
Durant aquests festes, i com ja venim fent des de fa molt temps, Creu Roja Joventut, realitza la seva campanya de Recollida de Joguines a les terres de Lleida. Sota el lema “Darrera el regal d’un infant, hi ha sempre un munt d’il·lusions”, es realitzen a les nostres contrades multitud d’activitats i esdeveniments per tal de recollir joguines per als nens i nenes. Totes les institucions (Ajuntaments, Consells Comarcals,...) i entitats de pobles i ciutats, ens ajuden per fer possible que cada any repartim més i més joguines. Intentem fer realitat la il·lusió més gran que tenen tots els infants durant el Nadal, rebre un regal, una joguina, qualsevol cosa que els faci sentir especials. És una gran satisfacció quan veus que la tasca que fem té realment tanta repercussió social, però encara ho és més, imaginar la cara de tots aquests menuts quan el dia 6 de gener veuen que els Reis Mags no s’han oblidat d’ells, que han tingut també una nit màgica.

Des d’aquestes línies vull agrair a totes aquestes entitats i persones anònimes que col·laboren amb joguines o econòmicament en aquesta campanya i vull encoratjar a totes aquelles que encara no ho han fet a que hi participin.

Queden encara molts dies, i moltes activitats per davant. Propostes per a totes les edats i per a tots els gustos. Obres de teatre, xocolatades, sessions de ball,.. per als més grans i activitats als Parcs de Nadal per als més petits.
A part de la vessant més lúdica de la campanya, cal destacar la vessant sensibilitzadora. Els adults però tenen la tasca més complicada i més important, ensenyar als nens que no tots tenen la seva sort i que les joguines que portin a Creu Roja siguin noves, no bèl·liques i no sexistes. És pot jugar i passar-s’ho bé sense violència ni discriminació.
Tots els infants tenen dret a estrenar una joguina, tenen dret a jugar i ser nens. Des de Creu Roja Joventut farem el possible per a que el dia 6 de Gener cap nen es quedi sense joguina. Comptem amb vosaltres per a que tots els nens i nenes de Lleida tinguin una nit plena de màgia. Bones Festes.

Carta apareguda a la premsa lleidatana.

Dies de Nadal

Ja ha passat Nadal. Ja estem a l'equador de les festes i avui aprofitant una estona lliure volia actualitzar el blog que tenia bastant oblidat.
Tal i com deia a l'últim post han estat dies bastant agotadors. Més que res perquè a l'estar d'exàmens havia desaparegut i clar havia de tornar a agafar el meu ritme habitual. Aquesta setmana passada va estar marcada per una visita a Barcelona amb 4 reunions maratonianes en les que vaig treure molt profit per a totes les entitats on estic. Sopar amb els companys de classe per celebrar que s'havien acabat els exàmens i les classes i festa. El divendres vam tenir Assemblea de l'Agrupació de Lleida i després Sopar de Nadal, ens ho vam passar molt bé. El dissabte el primer secretari del PSC, Àngel Ros, acompanyat d'altres membres de l'executiva van fer entrega de joguines a Creu Roja Joventut en el marc de la Campanya de joguines. L'únic partit polític que ho ha fet.
Paral·lelament a tot això, he estat treballant a la botiga de la meva mare que en aquests dies de Nadal és quan més feina es fa. A més el dissabte pel matí vaig ajudar a la meva germana en una operació d'ungla que va fer a la seva clínica.
Dies agotadors que van trobar el seu descans el dia 25. Vaig fer ben poc. Dormir i esperar a que arribessin els familiars que venien a dinar. Per la nit una mica de cine i llestos.
El dia 26 va ser diferent. A les 12.00h inauguració del Cucalòcum on Creu Roja Joventut tenim un estand i per la tarde "Els Pastorets". Segona de les tres representacions que fem. Un èxit de públic i crec que l'obra va sortir rodada. Després vam anar a pendre algo amb els amics de la JSC que em van venir a veure actuar.
Avui hem inaugurat el Gol Solidari. Tots aquells que estigueu per Lleida podeu anar al Cucalòcum i per 1 € intentar marcar a un gol a una personalitat de Lleida. Els beneficis de tots els dies aniran destinats a UNICEF. Avui a la inauguració s'han ficat de porters l'alcalde, el tinent d'alcalde d'Esports, el rector, la regidora d'infància... se n'han sortit prou bé.

Bé això és el que hem fet aquests dies, no he tingut temps d'actualitzar el blog. Espero que aquests dies que queden ho faci més sovint! bones festes!

Relax Post-examens?

Per fi vam acabar exàmens el divendres. Després de dormir 4 hores, el divendres a les 19.30 em convertia en un home lliure. S'acabava el periode d'exàmens.
M'hagués agradat escriure abans però amb els examens no vaig tenir temps i el cap de setmana he anat de vòlit.
El divendres per la nit, assaig general dels Pastorets. El diumenge es feia la primera representació i com que havia estat d'exàmens no havia pogut anar a tots els assajos. Vam acabar tan tard, que ni ganes de sortir em van quedar.
El dissabte al matí, a Barcelona. Al consell autonòmic de Creu Roja Joventut. Eram pocs però vam fer força feina i després vam fer el dinar de Nadal per desitjar-nos bones festes. El dinar molt bo! Per la tarde cap a Lleida i a treballar a la botiga. Aquests dies de Nadal estem tots treballant a la botiga de la meva mare. "El Cau". Aquells que vulgueu un bon regal per aquestes festes, ja sabeu on anar!
El diumenge es preparava mogut. Pel matí jornada de treball de la JSC per preparar les municipals. Vam estar molt bé a casa del kleber i vam començar a definir idees. Després un bon Dinar de Nadal de la JSC. Amb el fred que feia, dinar al costat del foc era tot un luxe.
Per la tarde, tal i com he dit, els Pastorets. La primera de 3 representacions que fem a l'Escorxador. Vam omplir bastant per ser que coincidia amb els actes de la Marató. Els propers dies seran el 26 de Desembre i l'1 de Gener. Aquells que vulgueu venir, ja ho sabeu.
Per la nit, gala d'OT. la Lorena a la final, com ha de ser!! Si és que la noia de la Mariola ja es veu que arribarà lluny!
Avui dilluns el dia tampoc ha estat lleuger precisament. Començavem el 2n trimestre de classes, i per començar el professor de Ginecologia no s'ha presentat a les 8.00 del matí. Després he anat a esmorzar amb la Dra. Pérez (Institut de Medicina Legal) i finalment he anat a parar a la Creu roja, on hem preparat la campanya de reis i hem fet el pica pica de Nadal!

Aquesta tarde, Comitè Provincial de Creu Roja i Copa de Cava amb l'alcalde a l'hotel Zenit! Ja us explicaré que tal va!
Tornem a estar actius i al final no saps si prefereixes els examens o no!

Per cert, no voldria acabar aquest escrit, sense abans fer un esment a la mort de la Loyola de Palacio. Em va saber molt greu que aquesta gran dona de la política ens deixés després de lluitar contra el pitjor adversari que ens podem trobar. A ella voldria dedicar-li aquest post, perquè tot i ser de diferents partits, cal reconéixer a les persones que són vàlides i que tenen el coratge i la valentia per defensar públicament les idees, lluitant pel bé dels altres i contra els prejudicis que avui en dia encara pateixen moltes dones polítiques.

La foto d'Herminia Sirvent, mostra la inauguració de l'Eix Comercial de Lleida que es va realitzar el dissabte al matí.

En comptes del Marbella, una barca!

Vull començar aquest petit escrit, amb aquest tó d'humor després de llegir una noticia si més no alarmant. Fa poc, vaig escriure un article sobre el protocol de Kioto i sobre la importancia de complirlo per tal de cuidar i mimar una mica més el nostre estimat planeta Terra.
Avui ha sortit una notícia que alerta de que al 2040, segons el NCAR ( Centre Nacional per a la Investigació Atmosfèrica), l'Àrtic es pot quedar sense gel. Els nivells de gel estand disminuint tan rapidament que segons simulacions per ordinador, en 20 anys el desgel podria anar 4 vegades més ràpid. Ja hem tingut davallades dels nivells de gel a l'Àrtic, però els experts asseguren que ara ho està fent de manera alarmant.
En una de les simulacions realitzades, es veu que la superficie perenne de gel a l'oceà Àrtic passaria dels 6 millons de kilòmetres a 2 en tan sols 10 anys. Si seguim amb aquesta tendència al 2040, només quedarà gel a algunes zones del Canadà i de Groenlàndia. Si realment és així, caldrà pensar que els nivells d'aigua al nostre planeta aniran augmentant, i potser al 2040 en comptes de portar el meu etern Marbella, m'hauré de comprar una barca. Segur que serà molt pràctic i per suposat, més ecològic!
La causa d'aquest canvi, les emissions descontrolades que augmenten l'escalfament del nostre planeta. El problema és que no només s'afectarà el pol Nord, sinó que les repercusions que poden tenir per tots els ecosistemes de la Terra pot ser inimaginable. Si segons diuen, l'aleteig d'una papallona pot provocar un huracà a l'altra punta de món, imaginat si descongelem tot el Pol Nord!!

Aquí hi ha 2 simulacions de la quantitat de gel que hi ha a l'actualitat i el que hi haurà al 2040. Per a més info la web del NCAR . A part hi ha una animació molt entenedora.

Meme reivindicatiu

Avui l'Oriol Vaquer, m'ha enviat un Meme com a resposta del que jo li vaig enviar la setmana passada. Aquest té un caire més reivindicatiu. Es tracta d'agafar una cançó de fons polític. Jo n'he escollit, Què volen aquesta gent?. És una cançó que m'agrada moltíssim de Mª del Mar Bonet que explica com la policia franquista perseguia tots aquells que lluitaven per un món democràtic. A més que té molta relació amb la dictadura xilena de Pinochet, on la repressió, les desaparicions, i atroçitats cap als homes i dones lliures estaven a l'ordre del dia. A tots ells i al president Allende.

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Li passo el meme al Javi Naya, ara em toca a mi, ia l'Albert Balada, que al seu blog ja sol ficar cançons protesta.
Fins la propera!

UNICEF fa anys!!!

Ahir, 11 de Desembre de 2006, UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides a favor dels nens), va cumplir 60 anys. 60 anys treballant pels drets de tots els nens i nenes del món.
El fundador real d'UNICEF va ser un pediatra, el Dr. Ludwik Rajchman, antic responsable de Salut de la Lliga de les Nacions, un pioner en salut pública. Rajchman va introduir a la pediatria de l'època un concepte revolucionari: la nutrició i la salut materna havien de ser incorporats a la medicina aplicada a la infància. Tot un pioner.

Us adjunto la història d'UNICEF resumida per part del Comitè Espanyol. Si voleu més info a www.unicef.es i www.unicef.org.

El 11 de diciembre de 1946 la Asamblea General de las Naciones Unidas, en su primera sesión, creó el “United Nations International Children´s Emergency Fund” confiándole el mandato de promover la protección de los Derechos del Niño, de ayudar a satisfacer sus necesidades básicas y de aumentar las oportunidades que se les ofrecen para que alcancen plenamente sus potencialidades. Ahora, estos 60 años de trabajo en favor de los niños y niñas son reconocidos con el Premio Príncipe de Asturias de la Concordia.

Al término de la Segunda Guerra Mundial la situación era dramática e impedía cubrir las necesidades de la infancia y facilitar su protección. UNICEF comenzó su trabajo proporcionando a seis millones de niños alimento y un vaso de leche diariamente.A finales de la década de los cuarenta, terminando la fase de emergencia, se cuestionó la existencia de UNICEF que ya había cumplido su mandato, sugiriéndose que otras organizaciones de Naciones Unidas podrían cubrir esas necesidades y ya no tenía razón de ser una organización específica dedicada a la infancia.

Fue en 1953 cuando la Asamblea General de las Naciones Unidas decidió que UNICEF debería continuar su trabajo. Las palabras “Internacional” y “Emergencia” se retirarían de su nombre pero se mantendrían en las siglas.En 1959 la Asamblea General de Naciones Unidas adoptó una Declaración de los Derechos del Niño que significaba una transformación del enfoque de trabajo enfocado en la violación de derechos básicos de la infancia.
Pero se comprobó que resolver el hambre y las enfermedades no acababa con la pobreza, y para ello era necesario realizar programas con una visión global y no exclusivamente enfocados en un problema visible y concreto.

UNICEF se guía por lo dispuesto en la Convención sobre los Derechos del Niño y se esfuerza por conseguir que esos derechos se conviertan en principios éticos perdurables y normas internacionales de conducta hacia los niños.

Ahir també es va presentar l'Estat Mundial de la Infància que precissament 60 anys després encara recalca la importancia de la Mare en el correcte desenvolupament de la Infància. Aquest any des de Nova York s'ha creat una pàgina web que conté molt material sobre el nou informe. Aquest informe es presenta cada any i recolleix les necessitats de la Infància al món. A Catalunya el va presentar el Sr. Víctor Soler-Sala, president UNICEF Catalunya i els Lunnis, ambaixadors d'UNICEF.

El princep Felip de Borbó vé a Lleida

Si si, tal com sona, ahir S.A.R el príncep Felip de Borbó i Grecia, senyor de Cervera i Balaguer, va venir a Lleida per ficar la "primera" pedra al parc Científic i Tecnològic de Lleida. Ja veieu que a Lleida hi ha categoria, i com us podeu imaginar la multitud que el van anar a veure al Palau de Paeria era de lo més diversa, n'hi ha que fins i tot li van regalar coses per la futura germana de la Leonor. La pregunta més repetida: Como está Leticia?? i ell Bien Gracias, a veces como en un barco!
Tots els diaris recalquen el bon paper que va fer a Lleida, la seva professionalitat i el seu apropament amb la gent que el volia saludar. Això sí, tot Lleida semblava un búnker de seguretat mentre passava la comitiva princepesca.
Lleida es va involucrar amb la visita del Príncep i tot i ser breu, va ser intensa. L'alcalde Ros va fer de perfecte amfitrió.
El final del seu discurs.
" a Lleida hi ha 10.000 estudiants universitaris i 4.000 alumnes de formació professional. Perquè en el present del segle XXI, la principal riquesa és la capacitat d'educació i la formació dels seus habitants. Compteu amb Lleida. Podem i volem aportar a Catalunya, a Espanya i a Europa, les nostres capacitats i projectes per a contribuir a tenir un país equilibrat, és a dir, un país amb un repartiment just de la riquesa. Catalunya necessita Lleida com a pol interior del país, que connecta amb l’Aragó i amb la resta d’Espanya, convertint-se així en el factor clau de l’equilibri interior de Catalunya."

Queda dit, i aquí teniu el link de la noticia!

Nou Meme

Avui tenia missatge del Javi Naya. Aquest nou "lleidatà" que veig que li agraden molt les nostres terres. Me n'alegro molt i espero que a Lleida es senti com a casa!.

Cal agafar el llibre que tinguis més proper i obrir-lo per la pàgina 123 i escriure la 5a frase d'aquesta fulla. Com que l'ordinador el tinc a una sala plena de llibres, la varietat és destacable, L'estatut, Amalur, La Catedral del Mar, el médico de Ifni, la Dra. Cole, el Efecto ZP,.... molts.
Però agafaré una frase del Llibre La profecía Romanov de Steve Berry. Ja que ara estan de moda les conspiracions russes i a mi la caiguda de la família Imperial és un tema que sempre m'ha apassionat.

Empezaba a faltarle aire en los pulmones. La conmoción inicial se vio reemplazada por el miedo. Un terror helado, escalofriante.

I ara em toca passar el meme a mi. Els gran afortunats són:

- Jordina Freixanet, perquè el seu blog va millorant dia a dia i estic segur que es convertirà en un referent a les terres de Lleida.

- Lourdes Muñoz, defensora dels drets de les dones i segur que la seva frase serà molt bona.

- Aintzane Conesa, blog de lectura obligada, tinc curiositat per saber quins llibres llegeix.

- Oriol Vaquer, un llibre divertit segur que serà.

- Albert Torra, ja sé quina música escolta, a veure que llegeix.

Una abraçada a tots!

S'acaben coses....

Bueno, torno a escriure al Blog avui. Com podeu suposar he fet exàmens. Concretament dos. M'han anat molt bé (gràcies a tots per soportar els meus canvis d'humor prèvis a un exàmens, sobretot a tu Paola, jajaja).

Avui volia fer esment que han acabat dos coses.

Diumenge, vaig acabar el tractament profilàctic amb Cemidon (Isoniacida 300mg). Des del 6 de Juny fins el diumenge em vaig estar prenent cada dia una pastilleta en dejú. Tot perquè un dia en unes pràctiques em vaig decidir fer la prov de la Tuberculina i per casualitats de la viada, va donar positiu. En que consistia la prova?? Doncs molt fàcil, t'injecten antigens tuberculínics i si al cap d'unes 72 hores apareix una reacció alèrgica (una taca vermella de més de 5 cm) vol dir que has estat en contacte amb la Tuberculosi. Jo havia estat en contacte amb la Tuberculosi.
Com que no tenia simptomes, calia fer una radiografia de tórax per descartar que tenia un procès agut de la malaltia (és horrible que et facin proves quan estudies medicina perquè ho examines tot, i tot et sembla que és un nòdul pulmonar). Com que no tenia problemes a la placa, vaig decidir iniciar la quimioprofilaxi amb Isoniacida durant 6 mesos. Era un 6 de juny, i encara veia mooolt lluny quan acabaria el tractament. Ahir va acabar. Han estat 6 mesos sense alcohol (l'isoniacida inactiva al fetge i per tant una copa de vi et pot sentar com 3 cubates) i sense pendre el Sol (Fotosensibilitat llumínica). Tenint en compte que hem passat un estiu calurós ja em podeu imaginar buscant la sombra per tot arreu.
En fi que ja no tinc partícules químiques rondant per la meva sang, o almenys que jo sapigui. Dilluns obtindré el meu certíficat d'alliberació i llestos. Hem quedat amb la Clara ( una companya PPD + ) que ho celebrarem i que perfi podrem brindar amb cava!

La segona cosa que s'ha acabat. Augusto Pinochet. Ja era hora. No està bé desitjar que algú mori, però bueno aquí es podia fer una excepció. S'ha tancat una etapa negra per Xile. Aquell que va acabar amb la democràcia més avançada de Sudamerica, no rebrà honors d'Estat i serà incinerat. Això si espero que la flamant presidenta Bachelet lluiti perquè es continuin totes les causes legals contra Pinochet i la seva familia. Avui deu ser un gran dia per totes aquelles families que algun dia van patir la mà assassina de Pinochet. A tots ells els vull felicitar. Sort tenim que tots ens fem vells, perquè fins i tot aquells que creuen tenir el poder absolut han de passar comptes davant la vida, que no fa excepcions amb ningú.

Que tenen en comú les dues històries, que molta gent avui haurà begut molt alcohol....

Exàmens

Si, torno a estar d'exàmens.... Per variar. És el que té fer avaluacions trimestrals en comptes de quatrimestres com tota la Universitat. Avui he fet el primer. Otorrinolaringologia. No ha estat fàcil però bueno restarem expectants a veure si hi ha sort. Sento no escriure gaire però he de treure hores de sota les pedres per poder estudiar.
Lo bo és que com que estic a casa, per mi és com si haguéssin començat les vacances de Nadal!