Dia Mundial de la Pau

Ara que han acabat les festes moltes persones desitgem que el 2007 sigui un any de Pau i Solidaritat. Tothom la reclama, tothom té dret a viure en pau però malauradament cada cop, estem més acostumats a situacions de desastre i guerra, en les que perden la vida moltes persones i on es vulneren tots els drets dels homes, dones i nens. I la majoria resta indiferent, creient que aquestes situacions no tenen res a veure amb ells i que no hi poden fer res.
Hem d’intentar canviar aquest sentiment d’impotència. Tots hem de treballar per evitar que la Pau es vulneri cada dia. A les casa del veí, a la ciutat, al país, en la política…. Hi ha moltes situacions quotidianes a les que no donem importància i que suposen un manca de pau per a tots aquells ho pateixen. No només les guerres cruentes comporten una manca de pau. Totes les dones que són maltractades al nostre país, no viuen en pau. Hi aquí hi podem intervenir.
La Pau és una de les preocupacions de la joventut. La gent jove hem demostrat que preservar-la ens importa. Les situacions que comporten una violació dels drets bàsics de les persones, són les que més mouen a tot el col·lectiu juvenil. Som nosaltres, els joves, qui representem la generació del futur, que transmet els valors de pau i solidaritat. La generació compromesa que treballarà contra la exclusió i a favor de la tolerància. La generació que pot començar a ficar les bases per garantir que tots els i les habitants del planeta, gaudeixin de la pau.

Les organitzacions polítiques hem de donar exemple a la ciutadania de pau i convivència. Com a joves hem d’exigir que el diàleg i el consens predominin per sobre de la crispació i la tensió. Tots hem de ficar de la nostra part per permetre que les nostres decisions i actuacions siguin properes a la gent. Cal treballar de manera constructiva per a que la nostra ciutat avanci. Per a que Lleida sigui un exemple de convivència i debat polític. Queden per davant uns mesos en els que no hem d’oblidar que la nostra prioritat és el bé dels ciutadans.

La Joventut Socialista de Catalunya vol que la Pau sigui una realitat a tots els nivells. Defensem el diàleg per aconseguir la Pau que tants ciutadans mereixen. Treballem per a que no es repeteixin situacions que la posin en perill. Ens solidaritzem amb tots aquells pobles que no gaudeixen de la Pau , ajudem-los de forma pacífica i sense demagògia. Tenim l’obligació de fer-ho.Esperem comptar amb tots vosaltres per aconseguir-ho, i us convidem a participar en els actes que organitzarem per a que tots els lleidatans puguin aportar el seu granet de sorra a favor de la pau.

Com organització juvenil denunciarem totes les situacions que fiquin en perill la Pau i farem el que estarà al nostre abast per tallar-les. Tenim l’oportunitat de canviar el món, us hi apunteu?

article publicat a la premsa de Lleida

Gavin Superstar, quina pena

Que l'Isidre Gavin es considera una persona atractiva és una cosa que sabia de feia temps, però que arribi a aquests graus de promoció de la seva imatge em sembla lamentable.
Avui mentre mirava les diferents pàgines web, he anat a caure a la pàgina del President de la Diputació i candidat a l'alcaldia de CiU. He descobert una nova vessant del Gavín, la de Showman. Si cliques sobre les diferents noticies s'obren una sèrie de videos en el que un Isidre en plan director d'España Directo, explica la seva "visió" sobre aspectes de la ciutat. Com si d'un reporter es tractés explica des d'un despatx (espero que no sigui el de la Diputació), les seves propostes. Realment crec que algú hauria d'assessorar a Gavín i dir-li que això dels vídeos i programes televisius ho deixi a la gent que s'hi dedica. Si realment té tanta empatia per la ciutat, caldria que deixés d'una vegada el seu lloc de treball millonari com a president de la Diputació i parlés com a candidat. Almenys espero que el càmara que fa els vídeos el pagui CiU i no la Diputació de Lleida. A vegades amb segons quines declaracions no sé si parla com a candidat o es tira pedres sobre el seu propi teulat perquè moltes de les actuacions que critica millorarien si la Diputació de Lleida fés la feina que li toca. Quina pena.

Per veure els vídeos www.isidregavin.cat

Enhorabona Lorena

El divendres, la Lleidatana Lorena Gómez es convertia en la guanyadora d'Operación Triunfo. Va ser una nit molt divertida tot i que vam patir fins a l'últim moment, ja que va guanyar per un 50,7 %.
Espero que aquest sigui l'inici d'una carrera brillant i espero que almenys hagi servit per que el nom de Lleida es conegui per tot arreu. Ja podrem anar a comprar les entrades pel primer concert de la Gira que es celebrarà a Lleida el 24 de Març! No ens podrem perdre l'espectacle!

Enhorabona Lorena i Visca Lleida!

SPIDERMAN VS SUPERMAN

Es tracta d'un nou meme. Aquest cop em vé per part de la Maria Guardia i la Jordina Freixenet. Dos heroines de la federació de les Comarques de Lleida. Es tracta de realitzar un test que al final t'avalua i et dona a quin personatge o heroi t'assembles!
A mi m'han sortit dos superherois. El Superman i l'Spiderman! Am b un 85% de similituds!
El famós test el trobareu a http://www.thesuperheroquiz.com.

Passo el meme a l'Anna Gaspar i a l'Albert Balada! No ho passaré a més gent perquè és un meme vell i la majoria ja l'han contestat!!

Una salutació heroica!

Treballant per Europa....

Doncs sí, estrenem nova feina. La meva estimada Creu Roja Joventut m'ha buscat una altra feineta per tal d'entretenir-me una mica més.
La Creu Roja és una organització que està present a tot el món i que està agrupada al voltant de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Totes les societats hi són representades i és qui coordina totes les accions que es desenvolupen a nivell internacional.
Ja fa prop d'un any que sóc Assessor de Relacions Internacionals del Director Estatal de Cruz Roja Juventud, un càrrec que em va fer molta il·lusió perquè m'agrada parlar idiomes i conéixer gent d'altres llocs, i més si tenen les teves mateixes inquietuds.
Fa prop d'un mes em van proposar ser membre del Comitè Europeu de Coordinació de Creu Roja Joventut. Qui marca que és el que es vol fer en temes de joventut a tot Europa.
Com que actualment a Espanya dominem el tema de la Immigració, m'han escollit representant de la Creu Roja Joventut Europea a la Comissió que tractarà la postura de la Creu Roja Europea en assumptes d'Immigració. Tot un repte. He de reconéixer que m'ha fet molta il·lusió, poder treballar amb gent d'Islàndia, Armenia, Alemania, Noruega,... conectats a través de la xarxa per treballar en un front comú. Treballem a favor d'una joventut solidària, treballem per inculcar els valors de Creu Roja a una joventut que cada cop més mira cap a Europa i cap al món.

Gràcies a la sèrie MIR

Ja feia dies que no escrivia però és que em volia reservar per escriure el que vaig a fer ara. Fa dos setmanes es va estrenar a Tele 5 una sèrie que es deia MIR. Pretenia mostrar a tothom que n'és de dur ser un resident en aquest país. Aquesta és la versió oficial.
Ja em vaig mostrar reticent a veure la sèrie perquè tal i com està ara la situació dels MIR a Espanya no crec que puguem anar fent broma amb segons quins temes, però, la volia veure. El resultat dessolador. Com diuen, "vergüenza ajena".
La sèrie que va intentar copiar la genial "Anatomia de Grey", no només no li va arribar a la sola de la sabata sino que a més em va semblar d'una qualitat pèsima. Però quin exemple estan donant??
Per començar, fer veure que tots els residents d'aquest país no tenen ni idea de medicina i que allò a lo que es dediquen ho van aprenent a base d'errors... Vergonyós. No per res, però si realment fós veritat com podriem estar deixant la vida dels pacients en mans de persones que no en tenen ni idea?
Després les condicions laborals i formatives. Cada hospital és un món, però generalment existeixen horaris i normes establertes per a la feina dels residents. PEr suposat ara estem treballant amb sindicats i el ministeri per tal de millorar les condicions laborals i formatives dels residents, però d'aqui a fer veure que treballar de resident és com viure en una guerra, que t'allunya de la societat i et limita a la teva unitat de l'hospital....
Conenc molts residents, amb families, parelles (no mèdiques) i una vida social activa. Residents que treballen per millorar les condicions dels seus companys. D'aquests no en vaig veure cap a la sèrie. Potser no vénen perquè no tenen morbo, però n'hi ha. I si això no ven, que haguéssin fet un sèrie sobre un altre tema però ja està bé que s'infravalori la gran tasca que fan els residents per tirar endavant la sanitat d'aquet pais.
Només voldria donar les gràcies a la sèrie MIR per un motiu. Fa uns mesos quan 2000 estudiants de Batxillerat es van quedar a les portes de la nostra carrera, una de les causes a les que es va atribuir aquest boom va ser a les sèries mèdiques. Estic segur que la sèrie MIR aconseguirà els efectes contraris. Aixi reduirem la demanda i les notes de tall per a que aquells que vulguin puguin entrar. Jo almenys si hagués de començar a estudiar MEdicina i vegués aquesta sèrie, tindria els meus dubtes....

Nou Meme!

Avui he rebut un nou meme. Aquest cop de la Companya Lourdes Muñoz de Barcelona. Francament m'ha fet molta il·lusió aquest meme, perquè t'adones del vincle que suposa per tots els bloggers.
El meme tracta d'explicar 5 coses personals que mai podrieu sospitar, 5 coses que probablement no sabeu de mi.

1.- Després d'aquestes festes, he de reconéixer que sóc tremendament Nadalenc. El meu esperit nadalenc pot arribar a límits insospitats. M'encanta i intento que a tots aquells que tinc al meu voltant també els hi agradi. Malauradament, no sempre ho aconsegueixo.

2.- Sóc addicte a la Coca Cola. Quan dic addicte, és que ho sóc. Fa uns 5 anys els metges em van prohibir la Coca cola perquè em deien que m'acidificava la sang. Actualment em modero, però un dia no comença bé si no faig un glop de Coca Cola....

3.- Tinc 2 hobbies: Les titelles i en Tintin. Quan tenia 8 anys vaig començar una col·lecció de titelles que van arribar a 42. En tenia de molts països del món perquè tothom quan anava de viatge em portava una titella. El problema és que quan se'm va cremar la casa fa 2 anys, no va quedar res de les meves estimades 42 titelles... aixi que aquell mateix any vaig tornar a començar la col·lecció i ja en porto unes 15. No està mal. Així que tots aquells que feu un viatge, ja sabeu que portar-me. La meva afició pels còmics del Tintin me la va passar el meu veí, Pere Ayguadé, perquè els tenia tots i d'una edició super antiga. Des d'aleshores sóc un friki dels temes del Tintin!

4.- Sóc molt supersticiós. Segueixo molts ritual quan he de fer coses especials o que requereixen una excessiva atenció. Sé que és un patró de conducta que s'apropa a la patologia, però no hi puc fer més. De moment tots funcionen, però no us els podré explicar ja que si es conten, perden poder ;).

5.- M'encanta la Música. Toco el piano, el saxofó i la gralla. Vaig començar a estudiar als 6 anys en contra de la voluntat dels meus pares, perquè tenien por de que em cansés del piano. Vaig estudiar molts anys al conservatori i després em vaig passar al Jazz i música moderna. A l'entrar en aquest món em va encantar el saxo i vaig estar anant un parell d'anys a classes.
La gralla és un petit hobbie que vaig apendre perquè vaig tenir que anar a un campament internacional d'UNICEF a Polònia i jo havia de fer una demostració de coses típiques de Catalunya, i vaig apendre a tocar la Gralla. Va triunfar!

Això és tot! Crec que he explicat massa. Passo el meme a.....Jordina Freixanet, Jose Antonio Donaire, Anna Gaspar, Estefania Molina i Aintzane Conesa!

Molts han fet la trucada sense caldre, per sort!

Aquests nadals la campanya de la Direcció General de Transit per tal de sensibilitzar als conductors espanyols han estat un seguit d'anuncis televisius i radiofònics, en els que diferents personatges es despedien dels seus, atenent-se a la manca de responsabilitat dels conductors que els portarien durant aquestes vacances. Una mare que es despedia dels seus pares, un nen que permetia als reis mags regalar la seva bicicleta a un amic seu,....
Avui han sortit les xifres del que ha estat la Campanya de Nadal. 114 persones han mort aquestes festes. 114 persones que no van poder celebrar unes festes en les que la família és un element importantissím. La part positivia és que almenys no han estat les 181 de l'any passat. Potser és gràcies als punts o potser és gràcies a les dures campanyes de la DGT.
Jo vull creure que la gent comença a pendre consciència de l'estupidesa que suposa correr al volant, que la qüestió no és arribar 10 minuts abans o després, sinó arribar. Aquests dies de festes he hagut de viatjar bastant i el que he pogut constatar és que ja no t'adelanten cotxes a 180 km/hora, la gent va mes amb calma i respectant-se els uns als altres.
Falta saber el còmput de tot l'any però el que està clar que a pesar de que el número de morts hagi baixat, segueix sent una xifra altíssima.
Crec que les morts a les carreteres són en gran part evitables. Si tots els cotxes anéssin a la velocitat legal, no hi hauria tants accidents o si més les magnituts dels xocs serien molt menors. Com podem exigir als ciutadans que no premim els acceleradors i no demanem als fabricants d'automòvils que facin cotxes que no puguin arribar als 220 km/h? És una pregunta que ens hauriem de començar a plantejar.