El Congrés rebutja col·locar la placa a Sor Maravillas

Menys mal. Aquest matí per fi, el president del Congrés dels Diputats José Bono, ha entrat en raó i ha decidit convocar una reunió de la Mesa del Congrés per rebutjar la proposta, que el Popular i membre de l'Opus Dei, Fernandez Diaz va fer fa unes setmanes.
La Mesa del Congrés va decidir retre homenatge a Sor Maravillas Pidal, pel fet de que una de les dependències actuals de la Càmara Baixa va ser lloc de residència de l'esmentada senyora. Tant CiU, PNV i PP van donar suport a la proposta, i la Vicepresidenta i lleidatana Tere Cunillera, va decidir no estar present en el moment de la votació.
Després de que tirés endavant la proposta, que havia de col·locar una placa d'homenatge al Congrés (la 3a seria), els grups d'ERC, IU i del PSOE van criticar durament la decissió. En un principi Bono semblava que no es tiraria enrera, però després d'una reunió de grup del PSOE on alguns Diputats van recalcar que aquest homenatge posaria en dubte l'aconfesionalitat de l'Estat i la neutralitat del Congrés, la pressió va augmentar. Finalment, i després d'unes més que desafortunades paraules de Bono (si fós per mi li comportaria l'expulsió del grup socialista), aquest matí el president Bono, ha retirat la proposta.
A mi sincerament em semblava molt malament que es pogués realitzar un homenatge d'aquest caràcter a la seu del Congrés dels Diputats, un lloc han d'estar representats totes les ideologies i opcions dels ciutadans i ciutadanes d'Espanya. I menys al costat de la Placa Campoamor, impulsora del sufragi femení, que va permetre que les dones tinguéssin accés a la democràcia, essència fonamental del Congrés dels Diputats. No crec que el fet d'haver viscut en un edifici del Congrés sigui motiu suficient per fer un homenatge, ja que l'únic que se li atribueix és que va estar perseguida durant la Guerra Civil. A l'igual que milers d'Espanyols, que a diferència d'ella mai van tenir un reconeixement i que finalment, molts no veuran respectada la seva memòria, perquè el super Jutge Garzón, s'ha tirat endarrera. Malauradament, no podrem tancar la ferida de la dictadura, perquè mentres uns tenen monolits, panteons i escultures d'homenatge, els del bàndol republicà resten en fosses i camins, o al Valle de los Caídos, que és l'última ofensa que el dictador va regalar a les víctimes republicanes.

El Plenari dels Infants fa 10 anys

Sembla mentida, però si, aquest dijous el Plenari dels Infants i Adolescents de la ciutat de Lleida farà 10 anys. Recordo perfectament el dia que la directora del nostre col·legi, la Ma Jesus, ens va cridar al seu despatx a la Mireia i a mi, i ens va dir que seriem els representants del Lestonnac a un nou consell d'Infància que havia creat l'Ajuntament de Lleida. Després van venir les primeres reunions per saber de que anava allò del Plenari i finalment el 20 de Novembre de 1998 m'escollien el primer president del Plenari. Que lluny queda i que ràpid ha passat el temps.
A partir d'allí va començar la meva primera experiència política, xerrades, reunions amb polítics grans, treball amb els col·legis i instituts, i sobretot una de les coses més positives, la bona relació que vaig adquirir amb UNICEF, que anys més tard em portaria a participar als seus comitès.
Va ser una època molt divertida i il·lusionant on vam apendre molt. Han canviat tantes coses des d'aquell 20 de Novembre...i ara aquesta setmana, celebrem que el plenari ja porta 10 anys de marxa sense parar. Un projecte que ha sapigut engrescar a la ciutat i que permet als més petits de la ciutat fer-los sentir com a ciutandans, ficant en pràctica el terme política i democràcia en estat pur, sense interessos, ni segones intencions.
Avui hem presentat tots els actes que des de l'Ajuntament de Lleida organitzarem per tal de conmemorar que els infants de tot el món tenen una convenció que els empara, i que a la ciutat de Lleida tenen un òrgan on poden fer arribar les seves propostes, queixes i millores. Tots som importants per al bon funcionament de la nostra ciutat.
El dia 20 després de la Constitució del 10è Plenari dels Infants al Saló de Plens de la Paeria, l'Alcalde, Àngel Ros i la Defensora dels Infants, MAria Burgués, inauguraran l'exposició que recorda els 10 anys del Plenari i tots els membres que hem passat per allí.
El proper 21 de Novembre, el president d'UNICEF Catalunya i Ajuntaments de tot Catalunya participaran a l'acte de Conmemoració del 10è aniversari, on un cop més, la Paeria adquirirà el compromís de treballar i afavorir la participació de la infància, com ha fet fins ara. Un treball que ha situat a la ciutat de Lleida al capdavant de les Ciutats Amigues de la Infància i que ha estat premiat amb la Medalla d'Or d'UNICEF a favor de la Infància.

Ens veiem a tots els actes. Per a més info podeu clicar aquí.!

Les activitats per a joves a bon ritme!

Porto una setmana bastant carregada, de classes al John Hopkins Fall Institute, visita al parlament, actes i de reunions precongrés, per fi tinc una estona per seure i escriure quatre ratlles al bloc.
Acabo d'arribar de fer una visita a les diferents activitats que la regidoria de Joventut ha organitzat per aquest trimestre i que ja superen els 300 inscrits. Tot un èxit de participació, i que realment ens demostra que el grup de joves entre 14 i 17 anys especialment ens estaven demanant que des de l'Ajuntament els hi preparessim activitats dirigides cap a ells i elles.
A més el torneig de Futbol que hem organitzat ja compta amb més de 16 equips de diferents zones i col·lectius de la ciutat. Cada cop tinc més exemples de que l'esport és un espai molt important per garantir la convivència i afavorir la cohesió dels joves de la nostra ciutat.

A més aquest matí hem anat al Consell Nacional del PSC, el meu primer com a conseller electe al passat congrés de la Federació. El president Montilla ha explicat quina és la situació política actual, ha valorat la feina que portem feta tant des de la Generalitat com des de l'Estat, i sobretot la que portem feta. El company Iceta ha remarcat, la importància que té que siguin els socialistes els qui estiguin al front del Govern en un moment de crisis, perquè així garantirem que no hi hagi retallades en temes socials.

No podia acabar aquest post, sense fer referència al que va ser el tema d'aquests dies. L'aclaparadora victòria de Barack Obama, el canvi i la culminació d'un somni que ha captivat a milers de persones, no només dels USA sinó de tot el món. I més sabent que Obama vol a Hillary com a Secretària d'Estat (decissió que trobo molt acertada). Aquests dies al Fall Institute vaig tenir la sort de parlar amb una de les persones més influents en política sanitària als Estats Units, que probablement serà el proper Ministre de Salut, i va reconéixer que és un moment trascendental per tornar al primer pla polític debats que amb l'administració Bush havien quedat amagats. Esperem que així sigui, i que Obama consegueixi tornar a girar a Amèrica cap a l'esquerra, o si més no, cap al centre. I això no és gens fàcil.