60 anys treballant per la Infància

Aquí us paso un vídeo que han fet uns nens i nenes explicant la història d'UNICEF, que aquest any ha complert 60 anys. 60 anys realitzant una tasca de defensa dels drets dels infants i de protecció d'aquest col·lectiu tan vulnerable i que tantes vegades és la diana de molts conflictes armats.
UNICEF ajuda a satisfer les necessitats bàsiques dels nens i nenes i augmenta les oportunitats que esl hi ofereixen per a que assoleixin totalment el seu potencial. La realització d'aquesta tasca altruista ha estat reconeguda amb la concessió del Premi Princep d'Astúries a la Concordia a UNICEF. Us mantidré informats de futurs esdeveniments.

ALBANIA, 1999 © UNICEF/ HQ99-0572/Radhika Chalasani

Una escola de tots i totes!

Aquest cap de setmana i com vaig anunciar fa uns dies, vam celebrar a Lleida la IV Escola de Formació de la Federació de les Comarques de Lleida de la JSC. 2 dies en els que ens vam trobar un munt de companys per debatre i reflexionar sobre política i sobre les nostres propostes per millorar el nostre país.
Van ser dos dies molts fructífers. El dissabte va ser un dia agotador però molt enriquidor, amb la col·laboració de Càrrecs Institucionals i Orgànics(Olivié Bayón, José Angel Flores, Montse Gil, Antoni Argilés, Montse Mínguez, Albert Balada (ha fet comentari sobre l'escola), Tere Cunillera, Yolanda, Elena Cervera, Lluis Franco, Sebas Barranco,...... gràcies a tots per venir!
La nit del dissabte també va ser entretinguda. Vam començar amb un sopar amb l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, on va explicar la importància de la implicació dels joves en els futurs esdeveniments electorals,... però el col·loqui va durar poc perquè ens esperava una nit moguda. Primer amb el concertillo a Alfarràs i la consequent celebració de la Festa Major d'Alguaire (n'hi ha que van acabar abans que d'altres). Com que jo no puc beure alcohol (véase Isoniacida) vaig poder disfrutar d'una visió panoràmica de moltes de les coses que van passar aquella nit, juju. El diumenge pel matí xerrades amb membres de la UGT i amb en Quim Llena i l'Agnès Pardell, la "guinda del pastel" a una escola que va comptar amb una participació elevadíssima i que va tenir representants de moltes federacions i agrupacions. A tots aquells que vau fer tants quilòmetres per venir i passar una bona estona amb nosaltres, moltes gràcies!
Gràcies al Kleber, Jordina, Arantxa.... per haver-nos ajudat tant a l'elaboració de l'Escola. Espero que l'any que vé, quan tornem a trobar-nos comptem amb la presència de l'alcalde Kleber Esteve!

Fins l'any que vé!

P.D: Foto de Familia amb l'Alcalde Àngel Ros.

Compromesos amb un món millor

La nostra escola que sempre havíem celebrat durant els mesos d’estiu s’ha traslladat aquest any al mes de setembre, per tal de que es converteixi en el tret de sortida del que serà un any amb gran transcendència política pel PSC i la JSC.
Sota el lema, Compromesos amb un món millor, volem demostrar que la JSC de les comarques de Lleida volem transformar la nostra societat, fer-la més justa i solidària, tenint en compte els més vulnerables i aportant la nostra visió, per fer que les polítiques de les diferents administracions siguin amb i pels joves.
Hem escollit Alfarràs, perquè al maig del 2007 serà l’escenari del canvi que el nostre territori necessita. Kleber Esteve, futur alcalde, serà un dels més joves de Catalunya i per això volem fer l’escola allí. El PSC aposta per la renovació efront el caciquisme de CiU i volem demostrar als joves que hi ha polítics que realment es preocupen per ells.
Contarem amb la presència del Secretari General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, ja que per primer cop les polítiques de joventut les duem des de la Joventut Socialista de Catalunya. Amb l’arribada del PSC a la SGJ s’estan afrontant reptes que realment signifiquin una millora pels joves, i en especial pels del territori.
Per la tarda els directors i directors dels serveis territorials de la Generalitat a Lleida, encapçalats pel Delegat del Govern, Antoni Argilés, explicaran quina ha estat la seva gestió en els 1000 dies de govern catalanista i d’esquerres.

Però bé, si ho voleu veure, veniu i comproveu-ho vosaltres mateixos, nosaltres estem preparats per transformar Lleida i Catalunya. Us esperem.

Benet XVI torna a ficar el dit a la nafra

Si, per varia el papa Benet XVI ha tornat a dir de les seves i ha revolucionat al món científic. No em refereixo a les declaracions que va fer a Baviera sobre el profeta Mahoma i la guerra Santa que han sacsejat el món musulmà i està comportant conseqüències nefastes pels catòlics que hi ha més enllà del mediterrani.
Em refereixo a l'article que va publicar el periódico fa uns dies, en el que el papa Benedicto titllava d'irracional la teoria de l'evolució i es parla del nou concepte que està utilitzant el vaticà per intentar justificar la creació de l'home. Segons ells un Agente Inteligente va ser qui va posar en marxa el motor de la creació.
Tal i com diuen alguns autors, semblava que la crisi entre Esglèsia i Ciència estava més que superada però es veu que no. Sembla mentida que en ple segle XXI encara es pugui dubtar de quin va ser l'origen de la vida al nostre planeta i per tant de l'origen de l'home. Quan hi ha teories que afirmen que tot va ser degut a un conjunt de reaccions químiques que tenen com a base l'adenina (Joan Oró) i que van donar lloc a processos que en el planeta Terra de fa 3000 millons d'anys va provocar que es creesin les primeres cèl·lules, a les que avui ens referim com LUCA.
Crec que la religió mai guanyarà la batalla a la ciència en aquests aspectes, i més quan cada dia es troben més proves que ho corroboren. I mentre l'Esglèsia batalla continuament per amagar la realitat encara queden col·legis on s'explica que tot es va fer en 7 dies i que Adan i Eva són els pares de tots els humans del món. Això és enganyar la gent. En el meu cas fins als 13 anys vaig creure la teoria creacionista i sincerament era un embolic situar als dinosaures, adan i eva, els homes prehistòrics,... tot en un mateix context.
Espero que poc a poc vagi evolucionant l'educació i que cada cop les històries de la Bíblia sobre el gènesi siguin vistes com fàbules que es van escriure per explicar una cosa que no es sabia.
Des que té us de raó l'home sempre ha buscat l'explicació de perquè està en la terra, d'on vé i que passarà quan marxarà. Però ara molts d'aquests passos es van solucionant i resolent. El que no pot fer l'Esglèsia (si te voluntat de perdurar) és negar la realitat. Crec que seria més bona la tasca que es podria fer assessorant moralment a les persones i deixar les qüestions científiques a la ciència, perquè tal i com va dir Ratzingher quan era jove, el fet del desenvolupament de la vida depèn de la ciència i no de la fe.

Imatge: Teoria de l'origen de la vida de Joan Oró. Gràcies a ell vaig aprendre a veure la magnitut que tenia la presència de l'home al planeta terra, i que ell només havia descobert algun esgraó d'una llarga escala que algun dia veuria on acaba. Allí on estigui, espero que hagi trobat la resposta.

Manifest JSC

LA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA DAVANT D’UN ACTE DE TRENCAMENT DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ.

En tots els cinemes de l’Estat podem veure una pel·lícula que ens passeja per una de les èpoques més retrògrades i més negres de la història del nostre país. Una Espanya,i més concretament la seva capital, que es degradava per l’obscura mà de la Santa Inquisició i on la llibertat d’expressió estava castigada, entre moltes d’altres coses. Només podies pensar el que et manaven pensar.
Malauradament, avui, hem pogut veure com aquesta ciutat de Madrid on conviuen l’espassa del Capità Alatriste i els versos de Quevedo, ara a ple segle XXI, ens és més propera que mai i no estrictament des d’un format cinematogràfic o literari, sinó des de la presa de decisions polítiques.
Una altre art, el teatre, ha estat censurat a Madrid de la ma de Ruiz Gallardón. Alcalde d’un govern que si més no, en aquest cas, no té res que envejar a la Ciutat de Madrid de Felip IV i de la Santa Inquisició.
L’Alcalde de Madrid, Sr. Ruiz Gallardón, seguint les actuacions habituals en la pràctica política del Partit Polític al qual pertany, a tret fora de la programació una obra del actor, director i productor teatral, Pepe Rubianes, que estava dins de la Programació del Teatre Espanyol, propietat pública, impedint que pogués estrenar-se el proper dia 19 de Setembre.
Sens dubte, aquesta és una actitud sense precedents a l’època democràtica i que trenca amb un dels principals drets fonamentals de la Constitució Espanyola que és el Dret i la Llibertat d’Expressió. Hem de recordar que els mateixos que han censurat un aspecte cultural i, que treu un dels principals aspectes democràtics dels ciutadans/es espanyol/es, han estat escollits d’una forma democràtica, i que si ara no accepten aquest fet, hauran de dimitir.

És per aquest fet que, des de la Joventut Socialista de Catalunya manifestem:

Volem expressar el nostre recolzament a l’actor, director i productor teatral, Pepe Rubianes, i a tota la seva companyia davant d’aquest fet condemnable.
Rebutgem l’actitud del Govern Municipal i Autonòmic de Madrid, per la seva actitud preponent, arrogant i discriminatòria amb tot allò que no comparteixen. Això ha incorregut en la vulneració de drets i llibertats bàsiques de les persones.
Exigim la dimissió de la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Madrid i de l’Alcalde de l’Ajuntament de Madrid i del Vicepresident primer i portaveu del govern de la CCAA de Madrid, per vulnerar un dels drets bàsics garantits clarament per la Constitució Espanyola, com és el de la Llibertat d’Expressió, dret inherent a qualsevol persona pel sol fet de ser-ho.
Exigim la rectificació automàtica de totes les paraules i declaracions en contra del Productor Pepe Rubianes, així com la introducció de l’obra “Lorca somos todos” en el marc que estava previst.

Manifestem el nostre recolzament i la nostra solidaritat amb el poble de Madrid i, especialment amb aquells i aquelles que s’han vist privats de veure l’Obra per la decisió de la dreta que governa les Institucions de Madrid.

Manifestem també el nostre recolzament a l’actual director del Teatre Español (Mario Gas) el qual ha hagut d’arribar a plantejar la seva dimissió per l’actitud duta a terme per l’Ajuntament de Madrid, lamentant en tot moment l’absència de l’Obra.

Demanem a tota la ciutadania que assisteixi a actes culturals durant els propers dies, que demostri la repulsa cap a l’Ajuntament de Madrid i la CCAA de Madrid, per la seva actitud dictatorial.

Demanem als diferents organismes de la societat espanyola, institucions, agents socials i ciutadania en general mobilitzacions rebutjant aquest fet, que tant s’assembla a un dels punts negres de la història recent d’Espanya.


Avui perd la cultura, el teatre, la democràcia i la Llibertat.



Joventut Socialista de Catalunya

Una diada "quasi" perfecta

Ahir, tal i com venim fent des de fa uns anys, la JSC i el PSC vam participar conjuntament a l'ofrena que fem al Roser per l'11 de Setembre, en memòria dels caiguts que van morir allí amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Felip V.

Feia bon dia, i ens vam trobar a la cruïlla del carrer cavallers, l'alcalde, regidors, membres del PSC, militants de joventuts,... Aquest any, la JSC també ficaria un ram de flors. (Jordina molt ben escollides).
Com que jo portava el ram del PSC, em va tocar anar davant i per tant ser dels primers en rebre els insults per part dels joves que només saben reivindicar les seves idees a base de destrosses urbanes, crits i puntades... quina pena. Al crit de Botiflers, fora del roser!, vam entrar la nostra delegació dins del Roser.
Per aquells que no sou de Lleida, el Roser és un monument emblemàtic de la ciutat, situat al centre històric i que des de feia molt temps estava deixat. Degut al desorbitat preu de la seva rehabilitació, la cadena Paradores Nacionales, ha acceptat arreglar l'edifici a canvi d'instalar-hi un parador. Un parador que a més de dinamitzar el centre històric, comptarà amb sales de conferències, i instalacions per a la ciutat. Però el més important és que es mantindrà a l'entrada un lloc dedicat a la memòria dels caiguts l'11 de Setembre i on continuarem fent l'ofrena cada any.
Dit això, vam fer l'ofrena i vam entrar al pati del Roser, on el pregoner d'aquest any, el Sr. Macià, membre del Consorci de Normalització Lingüistica, i l'alcalde de Lleida, van fer els seus discursos. El discurs de l'Àngel Ros, va explicar les reformes del Roser, i la importància de la integració dels immigrants en una ciutat que per garantir els drets ha d'exigir uns deures. Molt bon discurs. El trobareu aquí.
Després trobades amb gent que només veus aquest dia, gent d'entitats, d'altres partits,... I per acabar i com és tradició, tots els de Joventuts vam anar a fer el vermut a l'Iruña! Tot havia anat força bé, la llàstima que els irrespectuosos que ens havien increpat a l'entrada havien tirat pots de pintura contra la façana del PSC. Serà qüestió de parlar amb ells, de joves a joves, per intentar fer-los entendre que amb el diàleg es poden aconseguir més coses que fent destrosses a la ciutat.

El Consultori del Dr. Yuguero

Si, algun dia això ficarà en algun despatx d'algun que altre hospital, però de moment encara falta. L'altre dia vaig llegir un escrit al Blog de Javier Naya, un article en el que amb molta gràcia descrivia el que coneixem com entrevista clínica, el paper del metge estava ben descrit.
Bé però no volia escriure sobre això, sino sobre el número de consultes mèdiques que rebo. Sempre m'havien dit que un metge ho és 24 hores, però no un estudiat.
D'aqui 10 dies seré estudiant de 5è de Medicina (sona bé, eh?) i serà l'últim any teòric i que passaré propiament a la universitat. Però des de que vaig començar 4t no us podeu arribar a imaginar el número de consultes que em fa la gent sabent que faig medicina i que creuen que per fer 4t estic ja al nivell d'un metge de capçalera. S'agraeix molt la confiança dels companys i amics que em fan consultes creient en el meu criteri clínic.
La manera de fer les consultes és del més variat. La vía messenger és la més utilitzada per gent que conec i gent que potser hi vaig parlar una vegada quan tenia 16 anys. Els "pacients" de la via messenger, són molt predecibles sobretot els que fa temps que no hi parles. Segueix un patró clàssic de: Hola que tal? Quan temps sense saber de tu? 5 min de bla bla bla i finalment la meravellosa pregunta Tu feies Medicina, no? Ah! Dons ja que estàs saps si......? I així comença una particular entrevista clínica en plan el Doctor en Casa. Els amics/es que em pregunten ja coneixen aquest servei i pregunten directament.
La via mail, és la segona. Breu introducció i preguntes. Com més breu és el mail, més urgent és la resposta.
La via sms, és la més utilitzada per un amic i em pregunta coses de lo més divers. A vegades fins que no entenc el que em vol preguntar costa. Sobretot si estàs en mig d'un consell nacional, d'una classe,...
Les preguntes, des de dolors articulars que no curen, efectes secundaris d'alguns medicaments, opinió sobre radiografies, dolors cardíacs, alzheimer, demència senil, MTS,...... i un llarg etcètera sense oblidar les consultes psiquiàtriques.

A tots els meus "pacients" els hi dic que algun dia explicaré aquesta situació. Amb aquest comentari no he volgut menysprear ni frivolitzar sobre la salut. Simplement compartir amb vosaltres una situació que m'ha fet reflexionar molt. La importància que la gent dona a la salut i la satisfacció de conéixer a algú que pot ajudar a solucionar alguns problemes. La gent per mantenir la salut ho donaria tot. Quan vas per l'hospital, veus que la gent per tot tipus de condició social quan es troba allí. I que el metge es vist com el bruixot que pot salvar-te. Qui pot allargar-te la vida o no. Fa respecte tenir aquesta responsabilitat. I molt.
A pesar del que creuen molts companys de que els metges estem devaluats, i que no tenim el respecte que mereixem, jo crec que com a metges tenim una de les feines més boniques. I el dia que una padrina abans de morir , en un intent desesperat de preservar la vida, t'agafa la mà i l'estreny, apretant-la contra els seus llavis confiant cegament en tu, és una sensació indescriptible, un calfred et recorre el cos i t'adones que has escollit bé. Una sensació perillosa, perquè a molts els fa creure que en aquell moment es troben per damunt del bé i del mal, que tenen el poder de la mort i la vida, i creuat aquest punt és quan perden de vista el món real dels pacients i et posen denúncies.

Dedicat a tots aquells que creieu que jo us puc ajudar d'alguna manera.

Petit Descans

Hola a tots i totes!

Tot i que estic inmmers en el món dels exàmens, volia aprofitar aquests dies per dir-vos que l'Ares Yuguero, podòloga, ha creat un blog. Si, és la meva germana i us convido a tots a que hi passeu, sobretot si sou fans dels Beatles, ja que el seu blog va dedicat a ells i això que només és el principi. A més d'algun que altre consell per cuidar-vos els peus.
Vaig prometre que ho faria i aquí us deixo el link.

Després d'alguns sms i mails, confirmo que sóc jo el noi que surt a l'anunci de TV Lleida de promoció de la clínica de Podologia i Biomecància de l'Ares. Així que tots aquells que tingueu algun problema amb els vostres peus, la base del vostre moviment i de la vostra llibertat, podeu anar a la seva clínica (C. Pi i Maragall davant de l'Auditori) Això si, primer l'heu de trucar al 973249728!

Gràcies i ens veiem!!

Tancat per exàmens

Ei! Hola a totes i tots aquells que de tant llegiu aquest blog. FA dies que escric poc i d'aquí fins al 15 de setembre em limitaré a recordar les lleis de Nicloux sobre la intoxicació per CO, els perills de les diferents etapes de l'anestèsia i l'àmplia gamma de malalties que es poden transmetre per via infecciosa. Aixi que desitjeu-me sort, i ja que m'ha tocat estar aquí al mes d'agost, em permeto uns dies de "vacances" on les meves sortides a la llum diària seran les imprescindibles.

Bona tornada a la feina a aquells que us reincorporeu aquesta setmana!

p.D. No descarto escriure alguna cosa, encara que sigui per desconectar, jajaj.