¿Porque Medicina?

Porque dormir más es vivir menos.
Porque el látigo y la cera caliente en el pecho ya me aburrían.
Porque vaya por donde vaya solo veo virus, bacterias y parásitos.
Porque puedo ver enfermedad donde tú sólo ves malestar.
Porque la vida son 4 días y a mi me sobran 3.
Por haberme visto todos los capítulos de "Erase una vez la vida".
Porque soy masoquista, y me gusta que las gentes me falten al respeto.
Porque no sabía qué hacer con mi tiempo libre.
Porque no sabía donde me metía.
Porque me van las preguntas tipo test respuesta multiple, restando negativas, empezando a contar a partir de 10 aciertosy con aprobado a partir del 7.
Porque el saber no ocupa lugar, y lo intento meter todo junto en mi cabeza.
Porque vinagre para mi es un libro de química.
Porque mi madre me quiere en casa, durante muuuuuuucho tiempo.
Para dejar la calle y conocer mas bibliotecas.
Por amor humano.
Porque prefiero ir a craneal, en lugar de mirara caudal, aunque ello me lleve de rostral al suelo.
Porque me encantó corrupción en Miami.
Porque no hay mejor forma de que te dejenespacio en el bus o el metro, que ir a una buena practica de anatomia y salir apestando a formol.
Porque yo lo valgo.
Porque el que vale, vale, y el que no pa empresariales.
Porque tocar penes de desconocidos da otro sentido a mi vida...y nodigamos ya los tactos rectales...
Porque era la carrera más larga en el librito informativo.
Porque nací pobre y quiero morir igual.
Porque necesitaba saber cuánto alcohol puedo beber, cuantas paellas malas puedo ingerir y cuanto café puedo soportar.
Porque el red bull es adictivo...y el olor a formol también...
Porque coger salmonelosis en una practica es relajante y contructivo...digo obstructivo...para los baños.
Porque sé de enfermedades que no salen ni en "Urgencias";"Hospital central"; "House"; "Anatomia de Grey" ni en "Expediente X".
Porque "Saber Vivir" es el mejor programa del mundo.
Porque no quería sorprenderme cuando en "JACCKAS" se metían un pez en la boca, se lo tragaban, lo vomitaban y aun seguía vivo.
Porque los pacientes me lo agradecerán siempre...cagándose en mi querida madre.
Porque medicina es un gran hermano, una casa de tu vida, un aventuras en africa, una granja de famosos y todo lo que le pongas.
Porque...porque...¿¿¿¡¡¡POR QUÉ!!!??? ¿¿¿POR QUÉEEEE???
Eso me pregunto yo a todas horas.
Porque una vez leí que palmas a las 72 horas sin dormir…necesitaba comprobarlo…
Porque me encanta cenar cuando veo amanecer...y desayunar cuando no ha salido el sol.
Porque me mola eso de tener 4 o 5 horas de examen y que aún te falte tiempo.
Porque según nuestros profesores tenemos 3 semanas de vacaciones después de 3 meses de exámenes.
Porque al inicio de verano es cuando menos fiestas hay y menos se liga...así que yo a la biblioteca.
Porque la biblioteca en verano tiene un olor "especial".
Porque el aire acondicionado no enfría las neuronas ni en verano.
Porque me encantan las fiestas de la uni... y sólo en esta carrera las puedo estar haciendo hasta que cumpla los 40.
Porque en ninguna otra cafetería de facultad te llaman por tu nombre...aquí te sirven lo tuyo incluso antes de pedirlo.
Porque fue una revelación y me sabía mal no hacerle caso.
Porque estoy más loco que cualquiera y lo quería demostrar.
¡¡¿MEDICINA?!!, ¿pero esto no era enfermería?... ya decía yo que estaba estudiando demasiado.
Porque llevar gafas es de modernos y mirar microscopios durante 3 horas contribuye a
ello.
Porque un frotis vale más que mil palabras.
Porque dudaba entre medicina o la legión y total como allí también hay sargentos.
Porque quería inventar una paranoia post-examen que ni los psicólogos pudiesen encontrar solución.
Porque quería cuatrimestrales de carácter anual.
Porque me gusta aprobar 3 prácticos, 4 parciales, dos examenes de diapositivas, y a pesar de todo... tener que ir a finales... en septiembre...
Porque la secretaria ya se conoce hasta mi fecha de nacimiento y ya no me deja cambiarme de carrera.
Porque quería prácticas a todas horas, todos los días de la semana.
Porque quería exámenes que me quitaran el hipo, y encontré exámenes que te quitan hasta lo bailao.
Porque busqué desesperadamente una asignatura difícil, y en medicina encontré 4 menos horripilantes.
Porque estudiar 800 folios en 2 semanas, es coser y cantar.
Porque de algo hay que morir, y como no fumo...
Porque el memo de mi cuñado era licenciado en biología.
Porque no tenía vida social antes de entrar, así que me dije... vamos a conseguirla toda junta en la biblioteca.
Porque en épocas de lluvia me gusta esperar el bus en la parada de la calle en obras, con 60 personas a mi lado, que no hace frío y puedo tener más vida social y amigos que me dejen los apuntes pero se cuelen en la parada para subir antes al bus...
Porque cuando me cruje la columna suena la macarena.
Porque después de unos años seré médico, empresario, ingeniero agrónomo, anatomista, técnico de alimentos, higienista bromatólogo, cirujano y técnico medio-ambiental, aunque en el papelito solo pondrá "Licenciado en Medicina".
Pero si nos paramos a pensar en el por qué, yo digo: ¿Y por qué no? ¿verdad?

Fem Montilla President

Ahir l'Executiva Nacional del PSC va designar a Pepe Montilla com a candidat a les eleccions autonòmiques de la tardor. Falta la ratificació del Consell Nacional, però amb un 99% de probabilitats, ell serà l'elegit.
Com vaig dir fa uns dies, comença una nova etapa. Una etapa brillant on s'haurà de fer molta feina. Ara ja tenim l'eina, el nou Estatut. Ara ens cal el treballador que la faci servir i treure'n el màxim rendiment. Aquest és José Montilla. Crec que és la millor aposta que podiam fer des del PSC, una persona que coneix la gestió pública, que és conegut i que té un perfil de treballador i de persona seriosa. Les etapes de populisme i de grans líders han acabat. Ara toca gent que faci la feina, que ressolgui els problemes dels ciutadans i que deixi l'espectacle als professionals i la demagògia a CiU i PP. Gent ressolutiva.
Vaig tenir l'honor de compartir amb ell, la llista per les eleccions generals. Vam treballar moltíssim i vam aconseguir derrotar al PP. Estic segur que la clau de l'èxit va ser que Montilla encapçalés la llista (Per suposat el fet de que Carme Chacón fos la 2a també, jejeje), vam aconseguir més vots que mai, i estic convençut que a la tardor repetirem l'èxit.
Català és aquell qui viu i treballa a Catalunya, aquell que escolleix Catalunya per educar els seus fills i veure'ls créixer, que vol que Catalunya assoleixi els màxims nivells socials, culturals,... que estima Catalunya. Sigui nascut a Córdoba, a Bujaraloz o a Abu Dabi.
Montilla a part de tot això, vol que Catalunya sigui pionera i sigui peça clau en el nou model d'Estat que es configura. Montilla vol un Catalunya pròspera i moderna, on tothom s'hi senti bé, una Catalunya que serà capdaventera a Espanya i a Europa. Per tot això i per moltes més raons, hem de treballar per fer Montilla President. Per acabar el projecte que en Pasqual Maragall va encetar, per tornar la il·lusió als ciutadans que volien un canvi a Catalunya, amb Montilla, tots serem presidents!

Comunicat del CEMCAT sobre augment de places de Medicina

El Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya davant l’anunci d’augmentar el número de places a les facultats de Medicina vol emetre un posicionament comú sobre aquest assumpte.
Com a Consell creiem que en la situació actual dels estudis de Medicina a Catalunya, no es poden augmentar el número de places de primer curs de la Llicenciatura sense una implicació per part de l’Administració. No podem augmentar les places si no podem garantir que la docència que rebran aquests nous alumnes no serà de qualitat. No podem tornar a l’època de les classes massificades quan les directrius europees assenyalen cap a grups reduïts on l’ensenyament sigui cada cop més personalitzat. I per evitar que això passi cal que es dotin de més recursos, més infraestructures i més facilitats a les facultats de Medicina de Catalunya.
Cal considerar també, que actualment la bossa d’estudiants que es queden sense una plaça MIR és menor que altres anys. Per tant un augment de places realitzat de manera sistemàtica podria portar a un increment d’estudiants que no poden obtenir una plaça en l’especialitat que volen. Així tornaríem a les llargues llistes de llicenciats que es queden fora. Cal fer una bona distribució de les places en funció de les necessitats de cada territori i fent una previsió de les necessitats d’aquella zona en el futur.Tenint en compte que aquestes necessitats canvien ràpidament amb els fluxos migratoris que hi ha al nostre país.
Aquest augment es traduirà en un augment de metges, creiem que cal invertir en que els nous professionals trobin feina el més ràpidament possible. Cal potenciar l’assistència primària per descongestionar el sistema de salut. Cal invertir per implicar als estudiants en aquest àmbit. Donar-lo a conèixer com a futur lloc de treball.Si volem augmentar les places hem d’assegurar que hi hagi feina per a tots. Hem d’assegurar unes condicions laborals dignes per als residents i pels futurs metges.
Com Consell constituït per estudiants d’universitats públiques trobem bé la possibilitat de que s’augmenti l’oferta de places per a que es tingui una major facilitat per accedir a la universitat. Però considerem que aquest augment de places no pot anar sol. Calen mesures i una implicació real i directa per garantir la qualitat de l’educació. No volem que ens formin com màquines capaces de curar gent, volem que es formi als estudiants de medicina com persones al servei de persones, amb uns coneixements que assegurin la millor atenció cap als nostres futurs pacients

Moltes gràcies Honorable President

És la notícia del dia. El nostre president Pasqual Maragall no es presentarà a la reelecció. Acaba així una etapa que va començar fa 8 anys. Mai m'hauria imaginat que la despedida m'hagués afectat tant. Deixar un càrrec quan s'ha acabat la feina prevista en pro de noves generacions que mantinguin el teu ideari, honora a un polític. I més quan avui en dia, molts s'aferren a la cadira com si això fós l'únic que els sustenta. En Pasqual avui s'ha guanyat el tractament que fins ara duia, Honorable. Quants haurien d'apendre d'ell.
Gràcies a Pasqual Maragall vaig entrar en política, i la seva marxa ha suposat per a mi acabar un capítol i començar-ne un altre. Ha acabat un projecte. Tot i que per qüestions familiars sempre havia estat vinculat a la política municipal, però va ser aquell juliol del 1999, quan vaig veure que en Pasqual Maragall es presentava a la presidència de la Generalitat, que vaig veure que m'havia de fer del PSC. Vaig creure en el seu projecte i vaig demanar col·laborar amb Fem Vía i Ciutadans pel Canvi. Van ser mesos intensos i més per un nen com jo. Una època apassionant que malauradament no va acabar com esperàvem.
Amb els 16 va arribar l'afiliació a la JSC i des d'aleshores vam començar a treballar per Lleida i per Catalunya. Les pasades eleccions van ser dures, però ens van portar una gran recompensa. Per fi el PSC assolia la presidència de la Generalitat. Aquell anhel de Reventós, Obiols,.. per fi s'acomplia. Maragall havia complert i es convertia amb president. Moment Històric. El somni es feia realitat, per fi podriem ficar en pràctica el projecte socialista, per fi podriem solucionar aquells problemes que tant haviem criticat dels governs de CiU.
Han estat 2 anys molt durs, molt. Governar amb un partit que com més tard ha demostrat no tenia la maduresa suficient com per assolir tanta responsabilitat, ha estat el pitjor dels malsons. I amb això hem aconseguit que molta gent es desencantés amb el projecte Maragall, el projecte del Canvi. Però el culpable del desencant és ERC. Crisis i més crisis, tot per una manca de cohesió interna i un model de partit obsolet que va provocar que el president no tingués més remei que expulsar-los del govern. I am la seva expulsió, el govern quedava ferit de mort.
En Pasqual Maragall ha tingut els seus més i els seus menys, com qualsevol polític. Però ha mantingut la dignitat del PSC més enllà de les fronteres de Catalunya. Et recordaré com un dels millors polítics d'aquest país (i això per un psoista com jo és molt). Com el polític que em va fer donar el pas i acceptar les idees socialistes com a meves, que em va fer creure en un projecte i em va demostrar que amb l'esforç es podia canviar el món. El polític que omplia estadis i que sempre tenia una estona per venir a xerrar amb els joves que havien ficat un autobús a la porta dels Camps Elísis. Que agraïa , sempre, l'esforç que feiam per ajudar en la causa.
Has liderat aquest partit com ningú ho havia fet. Amb les declaracions d'avui acabava una etapa. Espero que la que ara comenci sigui igual de brillant, sense el teu enginy no serà el mateix. Seguirem lluitant per fer de la Generalitat una eina al servei dels ciutadans i fer arribar el socialisme a tots els pobles de Catalunya. Ho hem de fer pel que va costar aconseguir el somni del canvi. Ho hem de fer per tu, que passaràs a la història com el President de la Generalitat que va tenir el valor de reformar l'Estaut i que va primar davant els interesos del partit, el servei a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Gràcies per tot!

Ha guanyat el sí! Ara a treballar!

El idumenge es van confirmar totes les esperances que teniem sobre el resultat afirmatiu al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. No vaig poder escriure abans perquè ahir vaig tenir un examen de Neurologia que em va mantenir allunyat de l'ordenador però avui no podia faltar-hi.
Un 73,9 % de SI, la gent volia aquest Estatut. ja tenim l'eina, ara toca treballar de valent. Aprofitar aquests 4 mesos i demostrar a la gent que el PSC és un partit que sap governar, que soluciona els problemes i que atèn les peticions dels ciutadans. Tenim l'oportunitat de demostrar que aquest govern ha treballat molt en aquests dos anys i que ho farà fins al final, amb el fet positiu de que cap altre partit podrà apoderar-se de la nostra tasca.
Bé, estic molt content pels resultats i ara, quan acabin els examens, començarem a treballar per garantir la victoria del PSC a les properes eleccions autonòmiques i a les municipals! Serà un estiu intens políticament, però ja està prou bé, perquè sinó ens aburririem!
Fins la propera i visca el nou Estatut!

La banda del no

L'últim video perquè ja demà serà dia de reflexió. Us recomano que entreu a la pàgina del youtube i disfruteu amb tot el material!

¿Por qué un pepero firma contra el Estatut?

Visca la democràcia del PP!

Aznar diu No al Estatut

i vosaltres? Jo dic SI.

Actes pel SI a l'Estatut

S'apropa la recta final. D'aqui 4 dies, tindrem el referèndum per aprovar l'Estatut d'Autonomia. Per fi, podrem escollir un futur més pròsper. Sincerament, aquesta campanya ha estat molt bé, molta participació, molts actes i la presència de ZP a les nostres contrades. La pena, és que incidents contra els dirigents del PP entel·lin una campanya que s'estava portant la mar de bé. Cal condemnar tots els incidents que atemptin contra la llibertat d'expressió, tots. Siguin cap a un partit o cap un altre. El problema està en que cadascú recolleix allò que sembra, i per tant el PP s'ha trobat amb les conseqüències de les seves paraules desmesurades contra Catalunya. És el que té mentir, una acció que tan agrada a Acebes, Rajoy i Zaplana i que creien que els catalans no ens n'adonariem.
En fi, ahir vam assistir a l'acte de presentació del Llibre "L'estatut a peu d'obra" de Lídia Santos. Va ser un bon acte al bar La Sibil·la, on hi va anar força bé i on vam poder escoltar anècdotes sobre l'Estatut de la Lídia, una de les seves redactores.
Avui a les 19.30 ens trobarem un altre cop a la nostra Seu Vella per despenjar la pancarta del SI. Per fer que Lleida s'hi involucri, i tots els lleidatans i lleidatanes veguin que la JSC i el PSC, volem el millor per la ciutat i que per tant votarem SI al nou estatut.

Nous temps a la federació comarques de Lleida de la JSC

La setmana passada vam realitzar una Assemblea de Federació, en la que el nostre company, i amic, Eduard Baches deixava de ser primer secretari després de 4 anys al capdavant de l'organització.
El relleu el va protagonitzar , la Jordina Freixanet, flamant nova primera secretària. Membre destacat de la JSC de Lleida i que encapçala un projecte que ha il·lusiona. Estic segur que serà una excel·lent primera secretaria i que es farà molta feina i bona.
La resta de la llista també és molt bona i representa les diferents sensibilitats del territori. Cal destacar també que la secretària d'Organització, és una noia, l'Arantxa Calvera, que faran molt bon tàndem amb la Jordina. Jo m'encarregaré de la part de Formació i Universitats, i ho intentarem fer el millor que poguem per implantar més el socialisme a les nostres terres i implicar als joves en les decissions de la societat.

Salut i Estatut!

1 mes, 600 visites

Avui fa un mes que vaig inaugurar aquest blog. Ha passat volant aquest mes, entre Festes, moviments polítics,.... 600 persones han passat per aquest blog en els últims 30 dies, per mi un èxit ja que fins i tot gent de la India l'ha mirat!
El blog s'ha convertit en una eina imprescindible per crear consciència i explicar allò que creiem!

Gràcies a tots i totes per consultar el meu blog i espero que el mes següent arribem a les 1000 visites!

1 abraçada

Ven a la fiesta del SI al Estatut de Cataluña!

Vídeo que anima a votar, si no ja ho veureu!

Entre 1000 dudas anda Carod...

Aquí va el segon exemplar.

Videos de primera

la R geminada (r·r)

Cada dia, a partir d'avui i fins al dia 18, ficaré al Blog un vídeo que expliqui les diferents postures sobre l'Estatut. Espero que us agradin!

Aquí va el primer.

La veritat de la incoherència d'ERC

Solucions Miraculoses

L’altre dia per casualitat vaig rebre un tríptic del grup municipal de CiU en el que s’explicaven els motius de la inaccessibilitat de l’habitatge a Lleida. Em va sorprendre gratament perquè vaig pensar que potser sí, definitivament algú havia descobert la solució a un problema que preocupa a la majoria de governs i administracions públiques de l’Estat, i que la proposta havia sortit de Lleida.

El que m’estranyava era que en 23 anys de govern de CiU, ben poques coses s’havien fet per afavorir la creació d’habitatges socials i abaratiment del sòl.

El preus dels pisos són desorbitats, això si que és cert, el problema és que fins fa ben poc, s’havia afavorit una política d’habitatge basada en la compra de vivendes que fins i tot abans de ser acabades ja havien passat per les mans de 3 propietaris, es permetia tenir habitatges buits i el lloguer no era una opció massa rentable. Per això, des del PSC s’intenten solucionar els problemes i aporten solucions per facilitar la construcció d’habitatges socials i a l’abast de tothom. Creant noves lleis que persegueixen l’especulació i realitzant progames que busquen l’emancipació digna dels joves. Davant del problema existent, busquem solucions i evitem que els especuladors se n’aprofitin.

Una altra cosa que em va sorprendre és que es retreia que en 3 anys s’havien fet poques vivendes de protecció oficial. És lògic començar a poc a poc perquè són inversions que no es poden planificar d’un dia per l’altre i que quan es prometen vivendes sempre s’ha de fer tenint la garantia que es podrà complir. Tot i això són prop de 200 les vivendes de protecció oficial que s’estan construint o a punt d’acabar a Lleida amb col·laboració de diferents agents i entitats que aposten realment per l’habitatge digne. Més de 200 vivendes reals i que podran ser utilitzades en molt poc temps. Molts d’aquests pisos es destinaran a la gent jove, per això l’Ajuntament signa convenis amb entitats financeres per facilitar que la gent jove pugui tenir un pis i el pugui pagar amb comoditat. Es donen solucions i propostes per aquells joves que es vulguin emancipar.

Un dels punts que es critica és que l’Ajuntament no cedeix sòl urbà, quan és la Paeria qui ha oferta terrenys als diferents agents per a que construeixin més de 1000 vivendes de protecció oficial.

Una cosa bàsica és que el sòl augmenta de valor quan l’entorn, les comunicacions, la qualitat de vida de la zona és bona. És lògic que si es milloren determinades zones de la ciutat, el preu del sòl en aquella zona augmenti també. Si es millora la ciutat, els preus dels pisos pugen i nosaltres volem que Lleida sigui una ciutat capdavantera a Catalunya i a Europa.

Des del PSC i la JSC s’està lluitant per assegurar un habitatge digne per tothom, pels joves, per la gent gran, per les famílies amb menys recursos. Habitatges que assegurin l’emancipació dels joves. És molta la feina per fer, però s’ha fet molt i poc a poc anem avançant per garantir el dret a una vivenda de qualitat. Qui vulgui col·laborar i ajudar a millorar la problemàtica de l’habitatge que pugi al carro, criticar sense arguments i de manera destructiva no és propi d’aquell que aspira a governar la ciutat de Lleida.

Els joves, centre de la política actual

A ningú se li escapa que els i les joves d’aquest país estem copsant una part important de l’atenció política del moment.

La setmana passada el president del govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero, presentava durant el discurs sobre l’estat de la Nació, mesures a favor dels i les joves. Zapatero compleix amb la joventut tal i com va prometre, i es proposen solucions per a les principals preocupacions dels joves: l’habitatge i la feina.
Per primer cop es bonificarà durant quatre anys als empresaris que decideixin contractar joves amb caràcter indefinit. Es promocionarà als nostres professors doctors joves per a que puguin realitzar investigacions i cursos als centres i universitats més prestigioses del món.
Es donaran beques per a estudis de postgrau i per a Erasmus, es doblarà el pressupost destinat a les beques per a la resta d’estudis i es concediran ajuts per suplir les carències en anglès. Es crearan préstecs per garantir que els joves tinguin accés a la societat de la informació, adquirint equips i formant-se.

Per afavorir el lloguer entre els joves s’aplicarà l’exempció total a l’IRPF de les rendes immobiliàries que procedeixin del lloguer a joves menors de 35 anys i que aquest col·lectiu acapara el 70 % de les mesures del pla d’habitatge.

Mesures pioneres i que mostren la voluntat del Govern central per ajudar als i les joves, no només paraules sinó també fets.

Ja que parlem de política actual no podem obviar l’Estatut. La JSC promovem el vot afirmatiu en el referèndum del proper 18 de Juny. A part de les millores que suposa en autogovern, finançament, competències, reconeixement nacional,... l’aprovació d’aquest estatut suposarà també un pas endavant pels joves.
El nou estatut reconeix el dret dels joves a emancipar-se i insta als poders públics a que promoguin polítiques que ho permetin, com promocionar l’habitatge públic i protegit, generant sòl i centrant l’atenció en els col·lectius necessitats. S’aposta per un treball estable i de qualitat, garantint i lluitant pels drets dels treballadors de Catalunya, però fent un esment especial als joves. Fins i tot inclou una regulació sobre la realització de polítiques específiques de joventut, la promoció de l’associacionisme i les iniciatives juvenils.

Finalment des de l’Ajuntament de Lleida, es continua invertint en la construcció de pisos protegits. S’ha creat una borsa d’Habitatge Jove que vetlla per a que l’emancipació dels lleidatans no sigui un problema. S’ofereixen activitats de lleure i oci, es promociona l’associacionisme i es potencia el servei a la ciutat amb una borsa de voluntaris.

Després de molt temps els joves tornem a ésser el centre la política municipal, autonòmica i estatal. És nota que el PSC compleix amb el que es promet, i des de la Joventut Socialista de Catalunya, aprofitarem totes les oportunitats possibles per donar als joves un paper transcendental no tan sols en el món polític, sinó també en el social, el cultural i l’acadèmic. Confiar en els joves vol dir confiar en el futur, i els socialistes estem lluitant perquè aquest futur sigui immillorable.

Carme Chacón Fan Club

Avui a l'acte de Pardinyes, també ha vingut la Carme Chacón. Ella, una de les líders més destacades del PSOE i amb un futur que no te fi.
Des que era Secretaria d'Educació de la primera executiva federal de Zapatero ja veiam en ella la imatge més nova del partit. Ara és vicepresidenta del congrés dels diputats, i segur que arribarà més lluny. Una ídol. Allí on va, els de les joventuts de Lleida sempre la perseguim i busquem una foto.
Vaig tenir la sort de dinar amb ella per l'escola de Primavera, un honor i un priveligi. I us podeu imaginar que va suposar que em truqués per telèfon! I des d'aquell dia vam decidir crear un Club de Fans de la Carme Chacón. Els responsables del club, l'Albert Torra i un servidor.
Avui, ens hem fet una altra foto amb ella, x variar però avui ja ens ha saludat ella i tot! Al final ens farem amics i tot!!
Esperem que la Carme ens visiti més vegades a Lleida i que sapigui que a Lleida sempre estarem pel que faci falta!

Si guanya L'estatut, guanya Catalunya

Avui ha estat un dia pletòric! El president del govern Jose Luís Rodríguez Zapatero ha vingut a Lleida per promoure el vot positiu a l'Estatut pel proper 18 de Juny. HA estat un acte vibrant, on a més han intervingut un Àngel Ros enèrgic i brillant, un José Montilla animat i somrient, un Pasqual Maragall característic i amb bon humor i per suposat un Zapatero genial. HA estat dels millors mitings que he vist, i n'he vist un bon grapat.
Potser ha estat diferent perquè he participat activament en l'organització. Hem tingut una grada de 140 joves que aclamava el president, un èxit. Molt estrés i molts nervis però al final ha sortit bé, molt bé. Estic segur que no només l'Estatut serà aprovat per una ampla majoria, sino que a més guanyarem les autonòmiques i les municipals.
Avui tots hem sortit amb les piles carregades, disposats a defensar els valors socialistes, uns valors que representa Zapatero i que avui ha dedicat bona part del discurs a destacar la importància dels joves en el futur de la societat.
Ja ho sabeu, l'Estatut ens obrirà moltes portes i tenim la sort que el govern de Madrid té la voluntat d'obrir-ne més!