Celebrant l'1 de Maig

Vivim actualment en una societat que evita en bona part que els i les joves es puguin emancipar. D’una banda tenim els problemes econòmics i la inestabilitat laboral que impedeixen l’emancipació, i per l’altra, si els joves compten amb recursos que els permeten certa independencia del nucli familiar, la gran quantitat de despeses no afavoreixen aquesta llibertat.

Un dels factors principals que genera aquest endarreriment és la inseguretat i la inestabilitat del mercat de treball, una inestabilitat que no permet als joves poder emancipar-se i emprendre una nova vida.

Des de la Joventut Socialista de Lleida, proposem que s’adoptin mesures generals per tal de millorar aquesta situació, com la recerca i la potenciació dels nous jaciments d’ocupació, atenent especialment al tercer sector, el treball de caire social. Gent jove al servei de la gent, donant resposta a les necessitats de la societat. S’ha d’afavorir l’oferta de programes de garantia social i plans de transició al treball per tots aquells joves que no superin l’Educació Secundària Obligatòria, integrant-los a la societat i asegurar-los-hi un futur laboral prosper.

Demanem també una coordinació real entre l’antic INEM i el Servei Català de Col·locació, per crear un servei de col·locació públic realment eficient i de qualitat. Capaç de limitar el recurs a les ETT’s i a les empreses privades de serveis integrats, que abusen dels joves i que amaguen en les seves paraules contractes precaris i males condicions laborals.

Cal fer partíceps a la gent jove dels grans projectes de les ciutats. Iniciatives com el Parc Tecnològic de Gardeny, el futur palau de congressos, l’increment de superfície comercial, els plans de rehabilitació del Centre Històric.... tenen en els joves una eina bàsica per assolir el seu màxim potencial. Joves al servei de la ciutat. Treballant amb contractes laborals dignes, que afavoreixin la formació i l’obertura de nous hortizons.

Per últim cal lluitar per solucionar definitivament la discriminació laboral que encara pateixen dia a dia les dones als seus llocs de treball. No pot ser que en una societat moderna encara existeixin diferències en assumptes tan bàsics.

La joventut socialista lluita per una societat més digna per a tothom. Com a joves, volem ser partíceps d’aquesta societat i volem que se’ns tingui en compte, però no a qualsevol preu i sempre respectant els nostres drets. Una joventut a la que se li respecten els seus drets, serà una societat que sabrà cumplir els seus deures del futur.

Visca el Primer de Maig,

El Plenari dels Infants de Lleida, Medalla d'Or d'UNICEF

Sembla mentida, ja fa 8 anys des d'aquell dia que ens van convocar als representants de tots els col·legis de Lleida per presentar-nos el Plenari dels Infants. Era un projecte nou, endegat des de la Regidoria d'Eduació de l'Ajuntament de Lleida. Una iniciativa pionera a Catalunya i a Espanya que donava veu als infants de Lleida i atorgava un pes important a les idees dels nens i nenes en el dia a dia de la política Municipal.
D'aquells 34 representants, ens vam presentar uns 14 per a president. Jo m'havia elaborat un discurs de 2 fulls demanant el vot dels meus companys però a l'hora de llegir-lo, em vaig limitar a dir 4 frases. Amb 14 anys era el primer president del Plenari dels Infants amb el 70% dels vots. Un orgull.
Vam treballar molt però eram poc coneguts i les nostres opinions eren preses com a consells que a vegades eren escoltades i a vegades no. VA ser la meva iniciació al món de la política. Vaig poder ajudar als nens i nenes de la meva edat i col·laborar en millorar la meva ciutat. A més amb altres companys del plenari vam representar Catalunya en una trobada Estatal de representants, vaig redactar el manifest espanyol a Favor de la Infancia per a la UNGASS (United Nations General Assembly Special Session) i més tard vaig representar a Espanya en una trobada Mundial a Polònia. Per desgràcia tot allò es va acabar. Almenys això creia, perquè després vaig començar a col·laborar a UNICEF i des d'aleshores no ho he deixat.
El plenari va seguir el seu curs i aquest any 2005 escollien el 5è president de la història del Plenari. En commemoració d'aquesta efemèride, i amb el suport d'UNICEF, vaig elaborar un document que avaluava la tasca del plenari i la implicació real de les nostres decisions.
El dia que el vam presentar va ser un acte molt emotiu, hi havia representants dels diferents plenaris des dels inicis fins a l'actual.
La setmana passada vaig rebre una trucada del Comitè Català d'UNICEF. El comitè espanyol ens atorgava la Medalla d'Or d'UNICEF (La màxima distinció de la Institució) al plenari dels infants de Lleida, per la tasca feta i pel futur que ens espera. Publicaran el document, l'editaran i en faran distribució per tot Espanya i a les oficines de Ginebra i Nova York.

He volgut dedicar aquest espai al Plenari. Ha canviat molt des dels inicis, nosaltres vetllavem per a que ens fessin un minim cas, i ara són consultats per l'alcalde cada cop que es prèn una decissió que pot afectar als infants de Lleida. Però el que més em va cridar l'atenció d'aquest últim plenari va ser l'estat pur de la democràcia que s'hi viu. La deportivitat i el companyerisme de tots els membres. Un exemple per a molts polítics que basen totes les seves accions en la crispació i en l'insult a l'adversari pel simple fet de guanyar uns quants vots.
El Plenari és tot un exemple, espero que puguem celebrar molts aniversaris més i ja us explicaré com va l'acte d'entrega el proper 23 de Maig.

Fins una altra.

Una escola d'èxit

Aquest cap de setmana hem realitzat a Lleida, la primera Escola de Primavera del PSC de la nostra federació. Va ser un repte difícil del que ens n'hem sortit jo crec que molt bé i amb nota. Durant dos dies, Lleida es va convertir en el focus de l'actualitat política tant local, autonòmica com estatal.
L'alcalde de Lleida Àngel Ros ens va explicar els projectes per la Lleida del futur, reptes i ambicions per aquesta ciutat que està passant de poble a Gran Ciutat. El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el Portaveu del Grup Socialista al Congrés dels Diputats, Diego López Garrido, acompanyats per la incombustible Tere Cunillera van aportar les seves visions sobre el procés de l'Estatut i vam conéixer des de dins totes les fases per les que va passar el recentment aprovat Estatut.
La cloenda va ser la culminació de l'Escola, amb la flamant vicepresidenta del Congrés, Carme Chacón, explicant el balanç de 2 anys de Govern de Rodríguez Zapatero i com els socialistes haviem complert el 100 % dels objectius que haviem proposat als catalans durant la campanya electoral.
Cal fer esment també al que va ser el moment més emotiu de l'Escola, aprofitant la conferència de l'ex-conseller d'agricultura, Antoni Siurana, tota l'escola li vam fer un petit homenatge i agraïment a la seva tasca tant al PSC com al govern de la Generalitat.

Però el que també ha estat molt bé, han estat les activitats paral·leles a l'escola. El sopar amb militants de la JSC de Lleida amb el Secretari d'Organització del PSC, Pepe Zaragoza, va ser un èxit. Tothom vam quedar bocabadats amb la seva intervenció i amb el seu sentit del humor. Gràcies per venir.
I com no, els que em coneixeu sabeu el que va suposar per a mi rebre una trucada de la Carme Chacón (Albert ens haurem de disputar la presidència del seu club de fans). Poder dinar amb en Miquel Iceta, el DIego López Garrido, la Carme Chacón, l'Ângel, la Tere, el QUim i la Mònica. Compartir la seva experiència i els seus coneixemnets.

Per mi l'escola, va ser el meu primer projecte polític, molts nervis, un canvi de govern pel mig,.quan vaig acceptar el repte com a secretari de formació no em podia imaginar el que suposaria, però el resultat crec que ha estat més que bo per ser una primera edició. Suposo que haurà estat bé si ens han proposat que es realitzi cada any i no només a nivell de federació sinó també amb una major implicació nacional.

Gràcies a tots, a la Dolors, al Cisco, a la Mònica, a la Marina, a la Glòria, a la Dolors Abril, a la Meri, que vau fer posible que el projecte es fes realitat des de dins.
Al Quim, Mònica i Tere per tot el suport i per l'ajuda donada.
Gràcies a totes i tots, els que vau assistir a la Primera Escola però sobretot a tots els meus companys de la JSC.

Ens veiem l'any que vé a la IIa Escola de Primavera!

Benvinguts al meu blog,

No podia ser menys, i seguint els passos de l'Albert i de l'Eduard jo també m'he decidit finalment a crear un blog. Pretèn ser un espai on poder fer reflexions (molt típic) sobre tots els temes que m'interessen però sobretot pretèn també ser una plataforma per millorar la meva ciutat, Lleida. Una ciutat que m'estimo molt i en la que m'hi trobo molt i molt bé! Tenint en compte que no tinc molt temps lliure aniré publicant el més seguit possible però espero comprensió per part vostra.

Preparat's, llestos, ja!