El Quim Llena, Conseller!

El nostre company i amic, Quim Llena, Primer Secretari del PSC a les Comarques de Lleida, ha estat nomenat avui, Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural!
Lleida torna a estar present al Govern de la Generalitat! Enhorabona Quim!!

Montilla President

La Presidència, a més de ser votada ha de ser estimada i valorada. Catalunya i el seu poble sempre han tingut una relació especial, profunda, afectuosa, entre la Presidència i la ciutadania.

Vull guanyar-me, primer, el respecte dels nostres ciutadans i espero aconseguir, també, el seu afecte. La il·lusió que sento en aquest moment és íntima i compartida. El Govern de Catalunya ha començat a caminar.

José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya.

I els polítics on són?

Aquest cap de setmana vaig tenir la sort de participar al Fòrum Jove que organitza la Regidoria de Joventut de Lleida. Va ser una molt bona experiència en la que vam poder compartir entre tots les nostres opinions i inquietuds sobre temes que marquen la vida dels i les joves. Els participants érem d’allò més variat, representants d’entitats juvenils, voluntaris, tècnics que treballen amb joves i joves anònims de la ciutat que tenien ganes d’expressar la seva opinió.
Crec que les conclusions a les que vam arribar els grups de treball reflecteixen perfectament les preocupacions dels joves i quina es la nostra visió per intentar solucionar els nostres problemes. Tots vam treballar de valent durant tot el dia i crec que els resultats han estat molt bons, fins i tot sorprenents.

Però la reflexió que vull plantejar me la vaig fer un cop finalitzat el fòrum i després de que molts dels companys que havia al meu grup em fessin la següent pregunta: I els polítics? No els hi interessa el que pensem nosaltres?.

Quanta raó tenien tots aquells que em van fer aquesta pregunta. La Joventut Socialista era la única organització política juvenil que havia assistit al fòrum. No hi va haver cap més representant polític. Cap altre partit va anar a escoltar l’opinió dels joves de Lleida en matèria d’emancipació, medi ambient, cooperació, lleure, cultura,....
Moltes vegades ens preguntem perquè els joves no s’interessen per la política, caient en l’opció més fàcil que és culpar-nos de passotisme vers la societat i no mirem el fons de la qüestió que no és altre que, perquè no s’interessen alguns polítics pels joves?
Com poden plantejar solucions als problemes dels joves si no escolten la seva opinió?

Sincerament em va saber greu que tots aquells partits que s’omplen la boca amb polítiques per a joves, amb equips de renovació,... no utilitzin aquests fòrums en els que es pot conèixer de primera mà l’opinió del jove del carrer i que simplement vol millorar la seva situació o si més no aportar el seu criteri per millorar la dels altres.
Vaig veure decepció en els joves que esperaven que aquells que els prometen solucions als seus problemes no estiguessin allí per escoltar-los.
Cal que potenciem l’esperit de cooperació entre els joves i el treball en equip per fer de Lleida una ciutat millor per tots. Demostrant a aquells que no ens volen escoltar que ens volem involucrar, i que la nostra opinió no només conta cada 4 anys. La Joventut Socialista de Catalunya de Lleida, va recollir totes les opinions dels joves i tècnics per fer propostes que realment siguin properes a la joventut de Lleida i que recullin les seves preocupacions. Nosaltres a diferència de la resta mostrem el nostre interès per la joventut treballant amb i pels joves, els 365 dies de l’any, perquè al PSC qui marca i realitza les polítiques juvenils som els joves.

Article publicat a la premsa lleidatana.

De Kioto a Nairobi, la visió d'un problema de tots

La setmana passada es va realitzar a Nairobi (Kenya) una cimera internacional per avaluar quin era l'estat dels acords que s'havien pres uns anys abans a Kioto i si realment els països que els van signar estaven complint tot el que havien promès. El principal objectiu era disminur les emissions de CO2 a l'atmosfera per tal de reduir els efectes del canvi climàtic i aixi frenar el calentament global al que s'està sotmetent el nostre planeta.
La majoria dels països que van signar, han intentat complir els objectius fixats a Kioto, tot i que els esforços són insuficients. L'objectiu de la cimera de Nairobi és que al 2009 els països tinguin unes emissions un 50% menys que a l'any 2000. Així es podrà començar a parlar al 2012 de com podem seguir afrontant aquest problema.
El problema sobre aquesta adaptació és el de sempre. Els països rics (a banda d'EEUU que no ha signat el protocol de Kioto) veuen amb recel aquesta imposició, tot i que comencen a moure fitxa per reduir paulatinament les emisions. Els països per la seva banda, a part de no tenir els recursos suficients per poder fer front a la reforma de les seves industries, veuen Kioto com un fre a la incipient industria que s'instala en els països del tercer Món.
El que si que es pot respirar a l'ambient és que la predisposició de molts ministres cap a les mesures per reduir les emisions és cada cop millor. Ara caldrà veure si aquesta predisposició es tradueix en fets i per tant en diners i inversions per adaptar-nos al protocol i ajudar a aquells que no puguin. Propostes com els impostos per emisions semblen que cada cop cobren més força. És trist que un problema que és de tots, ja que el planeta que tenim ara és el que hem de deixar a les generacions futures, tingui com única solució castigar econòmicament als països. Que passarà? Que sense l'ajuda dels països del nord, els països en vies de desenvolupament no es podran adaptar, produiran més emissions i per tant hauran de pagar. (Espanya contribuirà amb 2 millons d'euros per crear un fons que ajudi als països africans a adaptar-se) El nostre amic peix que sempre es mossega la cua. El canvi climàtic no és una pel·lícula de ciència ficció, però malauradament molt s'ho miren des de la butaca.
Per sort, s'està creant un moviment ciutadà anomenat Movimiento Clima, que compta amb l'aval de Kofi Annan i de diverses ONG's, que té com objectiu implicar als ciutadans per tal de reduir el canvi climàtic. 13 accions recomanades i tu et compromets a realitzar-ne una. És un petit gra de sorra que podem realitzar, i de moment ja hi ha 5200 grans de sorra. És tasca de tots implicar-nos per deixar el planeta tal i com ens el vam trobar.

20N: Dia Universal de la Infància

El 20 de noviembre se celebra en todo el mundo el Día Universal de la Infancia y el XVII aniversario de la Convención sobre los Derechos del Niño, aprobada en 1989.

Ratificada por 192 países, la Convención sobre los Derechos del Niño supuso un hito, pues desde su aprobación la infancia es considerada, no como objeto de protección, sino como sujeto de pleno derecho. Un enfoque de desarrollo basado en los derechos de la infancia contribuye a que se produzcan las transformaciones sociales, económicas y jurídicas necesarias para hacer del mundo un lugar más justo y habitable.

Sin embargo, la Convención sobre los Derechos del Niño sigue siendo un documento insuficientemente conocido y los derechos que recoge aún distan mucho de convertirse en realidad en numerosos rincones del planeta. Días como el 20 de noviembre sirven para recordar que los derechos de la infancia están ratificados pero no garantizados.

Desgraciadamente se siguen violando diariamente los derechos de millones de niños y niñas en todos los países del mundo, y son muchos los retos que quedan hoy día y que se reflejan en estas cifras:

- 1 de cada 4 niños y niñas vive en condiciones de extrema pobreza, en familias con ingresos menores a 1 euro diario.
- 1 de cada 12 niños y niñas muere antes de cumplir los 5 años.
- Más de 120 millones de niñas y niños en edad escolar no asisten a la escuela, en su mayoría niñas.
- Cada minuto, un/a niño/a muere por una enfermedad vinculada al SIDA. Actualmente hay 15 millones de niños y niñas que han perdido a sus progenitores a causa del SIDA.
- 300.000 niños y niñas están sirviendo a gobiernos o fuerzas rebeldes como soldados.
- Más de 1,8 millones de niños y, sobre todo, niñas están sometidos a la explotación sexual.

Extret de la pàgina web www.unicef.es

Un cap de setmana mogut

Si, han estat tres dies moguts...agotadors però també molt enriquidors. Fent un anàlisi en general cal destacar que Ségolène Royal ha estat escollida com a candidata del PS a la presidència de la República Francesa. Serà el primer cop que una dona aspira a aquest càrrec i estic segur de que serà la primera que ho aconsegueix en el primer intent. Dona de caràcter, intel·ligent i preparada, el revulsiu que França necessita per girar a l'esquerra i per tornar a prioritzar les polítiques socials vers els escàndols i la repressió.
El dissabte, a Madrid. Reunió d'assessors de Relacions Internacionals de Cruz Roja Juventud. Vam treballar de valent tots 5, davant un Madrid emboirat que em recordava Lleida. Des de la coordinació dels projectes europeus, africans, del Mediterràni,... Llàstima que estigui d'exàmens perquè sinó d'aquí dos setmanes us escriuria des de Noruega, però que hi farem! Com que la feina es va acabar abans del que tocava i el meu AVE no marxava fins tard, vaig tenir l'oportunitat de donar un tomb pel centre de Madrid. Bulliciós i a l'hora ordenat. Un Madrid fantàstic, com m'agrada aquesta ciutat que cada cop és més a prop és de Lleida ( 2 hores justes vaig estar). Tots els edificis tenen història i crec que els madrilenys tenen el mateix problema que els parisencs. Estan tan enamorats de la seva ciutat que només es miren el melic. En canvi, Barcelona mira al món i la seva gent és més oberta.
Per últim diumenge, Mig Any Fester. Avui he deixat de ser abanderat de les Tropes Cristianes. Això sí, tots els càrrecs anavem engalanats amb el nou vestuari que ha pagat la Diputació de Lleida i que simula els vestuaris que duien els cavallers al segle XII. Acte molt emotiu, tots els relleus han estat molt correctes i fins i tot el capità cristià sortint s'ha emocionat. Les autoritats hi eren totes. El discurs de l'alcalde sublíme. Ha barrejat Medicina i Història d'una manera que ha mantingut l'atenció de l'auditori durant tot el parlament. Tant el Jaume com el Toni han estat molt correctes, però en Gavín no sabia molt que dir. Sincerament el que deia no tenia ni cap ni peus, tot i que he de reconéixer que es ficaria més medalles pel tema dels vestits.
Després de les 1500 fotos de rigor, dinar de germanor. 200 Festers i festeres celebrant que tornem a carregar les piles i que estem preparats pel mes de Maig. Aquest any, el dinar ha tingut un fet especial, tots els joves ens hem sentat junts i hem començat a crear vincle. Ja que els joves som també el motor de la festa!
A les 7 arribava a casa agotat i ara, m'he decidit a escriure-us aquestes línies, després que la Lorena hagi fet una actuació perfecta que la situa cada dia més a prop de la final. Bona setmana!

Que bajo has caído Bertín!!

Si, és molt trist però el cantant i "artista" Bertín Osborne, ha caigut molt baix. Molt malament deu tenir el seu panorama professional que ha de recorrer a la presidenta Esperanza Aguirre per tal de promocionar-se.
El passat dimarts, la Comunitat de Madrid, va pagar amb diners públics una festa per als jubilats de la comunitat. Fins aquí molt bé, el que no estava previst és que el susodicho Bertín després de ballar amb l'Aguirre animés a tots els presents a votar per la líder del PP a Madrid. Els jubilats es van veure involucrats en un míting sense saber-ho però el que és més greu és que l'acte es va pagar amb els diners de tots els madrilenys,... si és que a Madrid ja estan copiant el més pur estil de CiU, quan pagaven dinars i actes als padrins i després els hi donaven la bossa amb el vot.
Pensava que aquestes pràctiques caciquistes havien desaperegut, però es veu que la gent gran encara es tractada com mercaderia electoral i no amb el respecte que es mereixen. Espero que els companys del PSOE de Madrid facin les accions pertinents perquè espectàcles tan lamentables com aquests no es tornin a repetir.
Ah! Senyor Bertín, si està tan apurat, haver-ho dit que segur que entre tots li haguéssim trobat alguna cosa, potser no seria com a cantant però al menys no hauria rebaixat la seva categoria.

Un record especial...

Abans he fet un comentari sobre el que havia passat durant tot aquest temps que no havia escrit al blogs, però volia dedicar un escrit a un dels fets que més m'ha marcat durant aquests últims dies. El dia 31 d'Octubre ens deixava en José Brocal. Un militant lluitador i treballador com cap altre, que s'estimava la ciutat que l'havia acollit i treballava per fer-la un lloc millor per tots. Tot i que va lluitar fins al final no va poder vençer a la malaltia que com diu una amiga molt especial, és la veritable epidèmia del segle XXI.
Són molts els escrits que s'han fet sobre el José Brocal i crec que no tinc res més que afegir a aquest homenot de Lleida. Que ha deixat darrere seu una familia que l'estimava i que l'adorava, però ha deixat també una impronta molt gran en tots aquells que com jo, vam buscar recolçament i assessorament en molts moments.
Ha estat un cop dur per tots saber que en Brocal ja no estarà més amb nosaltres, treballant cada dimarts al partit amb la gent gran, assistint a tots els actes on podia,.... Però la vida segueix, i el José estic segur que voldria que tots treballessim de valent. Crec que no hem de qualificar la mort com alguna cosa justa o injusta, simplement passa i hem de saber portar-la com puguem, recolçant als que es queden, sobretot a la Neus i treballant per que tothom recordi qui era José Brocal i que va fer pel socialisme i per la seva ciutat.

Relfexions al voltant del Fòrum Jove

Per fi, feia molts dies que volia tornar a seure una estona per actualitzar el meu blog però mai trobava el moment. Ja fa molt, casi un mes que vaig escriure l'últim post sobre l'inici de la campanya electoral, i definitivamet crec que ja he descansat el suficient per continuar la meva tasca com a blogger.

Anàlisi ràpid del que han estat aquests dies. Una campanya molt treballada que ha aconseguit el seu objectiu, fer MONTILLA president de tots els Catalans i Catalanes. Caldrà esperar al 17 de Novembre per veure com es configura el nou govern. El tripartit avança amb una premisa clara, poder tirar endavant el país snese els escàndols i problemes que van sacsar l'anterior. Estic segur que la mà de ferro de Montilla conduirà el tripartit cap a bon port.

Durant aquests dies he viatjat bastant a Barcelona per motius del Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya. Estic orgullós perquè aquesta entitat que només té 6 mesos creix moltíssim i està adquirint un prestigi que m'ha sorprès gratament. Els estudiants comencen a saber que hi ha algú que lluita pels seus interesos i la Generalitat sap amb qui ha de parlar per conéixer quina és l'opinió dels estudiants de Medicina. Estic segur que això és molt poc comparat amb el que d'aqui uns anys serà el CEMCat.

Precissament fa una setmana vaig anar a Córdoba per parlar amb els companys de tot Espanya com veiem la situació dels estudiants de Medicina, com veiem el futur i quin és el paper que està jugant el CEEM en tot aquest món. Des d'aquí vull felicitar al nou president Javi Serrano, que ha treballat molt per la causa i estic segur que ho farà molt bé. A part dels debats estudiantils, la pregunta que em feia tothom era, Montilla President??. Doncs sí, sembla mentida però aquest nou Govern de Progrés té molts més adeptes fora de Catalunya dels que pensava. Anem bé.

Per últim volia parlar-vos del Fòrum Jove, que es va celebrar a Lleida aquest cap de setmana. Un èxit, molt bé! Gent jove preocupada pels problemes dels joves. El que va criticar tothom, la manca de representants de partits polítics. Només la JSC va assistir a tots els debats. M'estic plantejant seriosament escriure una carta al diari, ja que tots ens preguntem quina és la causa de l'elevada abstenció entre els joves, però jo he trobat la resposta aquest cap de setmana. Si quan els joves es reuneixen per parlar i explicar quins són els seus problemes, els polítics no hi van per escoltar-los i poder traslladar aquestes inquietuts als companys, sino demostrem un interés vers aquells que defensem, com volem que els joves es sentin identificats amb nosaltres??

La gent va valorar molt possitivament l'assistència de la JSC, i des d'aquí m'agradaria enviar un comentari a CiU i al senyor Gavín. Presumeixen d'un equip jove i renovador, pero no s'involucren amb els joves i no els escolten. Per poder treballar pels joves cal creure en ells i en les seves idees. Molt malament senyor Gavín, digui a les seves joventuts que menys propostes sense fonament i més escoltar els joves, tant als que són d'aqui com als de fora. Potser així vostè podria començar a plantejar projectes que realment preocupéssin als joves, de moment tot queda en paper mullat.