Què és aquí l'Irreal??

Tot i que em vaig proposar que durant aquests dies de Nadal em dedicaria a estudiar i que ja actualitzaria més endavant, no em puc estar d'escriure i denunciar la situació que estan vivint aquests dies els ciutadans de Gaza. Mentre tothom està de festa, milers de persones pateixen davant la passivitat de la comunitat internacional.
Ja fa 5 dies que l'exèrcit Israelià bombaderja sense treva la zona de Gaza causant més de 380 morts i prop de 3000 ferits, entre ells molts nens i nenes. Uns bombardejos que es sumen al bloqueig econòmic i humanitari que Israel genera cap a Palestina i que ja ha sumit al poble palestí en una situació extrema, que encara els ha fet més vulnerables davant aquests atacs injustificats i que no respecten ni els drets humans i les lleis i convenis internacionals.
La Unió de Comités de Salut de Palestina, ha explicat que la situació sanitària de la regió és extrema i que no es poden fer front a les urgències mèdiques perquè amb el bloqueig no es disposa de medicació ni equips per tractar als pacients.
Ahir les Nacions Unides, la URSS, Europa i nombrosos països àrabs van demanar una treva per tal d'acabar amb aquesta ofensiva injustificada que minva encara més les possibilitats per trobar una solució pacífica al conflicte existent permanentment allí.
Evidentment, també cal condemnar les accions que Hamas havia emprès bombardejant territori Israelià, però no es pot fer una resposta contra una organització, banda, grup concret atacant a la població civil que està en una situació d'inferioritat.
França va demanar una treva de 48h amb Hamas per tal de garantir els subministraments bàsics als habitants de Palestina, però les autoritats d'Ehud Olmert les han qualificat d'irreals i lluny d'aminorar, han dit que aquesta ofensiva és només el principi.
La Unió Europea ahir va demanar l'alt al foc permanent, i nombroses organitzacions ho demanen, però crec que d'una vegada, calen més fets i menys paraules. Cal seure i exigir al Consell de Seguretat de l'ONU i a la comunitat internacional una solució a aquest conflicte que com sempre passa, el generen uns i el pateixen uns altres.

Ara vé Nadal....

Aquest diumenge ja vam començar les representacions dels Pastorets. Com cada any per aquestes festes, amb els amics del grup AEM-Belles Arts Teatre organitzem les representacions per a que els més petits (i els no tan petits) gaudeixin d'un tradició molt típica, els Pastorets. El Nadal no seria el mateix sense ells. La nostra primera representació, va ser un èxit ja que es van esgotar totes les entrades del Teatre, que no és petit.
Aquests dies la ciutat de Lleida està molt bonica, amb les llums de Nadal, la Boira, la gent que sempre va atrafegada a fer les últimes compres...crec que és una de les èpoques que més bé li senten a Lleida.
Aquests últims dies han estat una mica estressants, primer la inauguració del Nou Local de Joventut al Carrer La Palma, després l'aprovació dels Pressupostos i finalment ahir el Ple per aprovar on anirien les inversions que des del Govern del President Zapatero ens han donat per afavorir l'ocupació. Per tant, han set uns dies de decissions i d'actes importants.
A partir de demà l'activitat de la Paeria sembla que es relaxi una mica, però hi ha molta activitat cultural, esportiva, lúdica que segueix en marxa. Per mi seran dies d'estudi. Falta un mes i un dia per a l'examen MIR i cal fer un esprint final per tal d'intentar treure el millor número possible.
Com jo, tots els meus companys de classe que estem estudiant i esperant el 25 de Gener per poder gaudir d'unes merescudes vacances!!
A tots els que no us vegi, us desitjo que tingueu unes Bones Festes i que les passeu amb aquells que més estimeu, i als que hem d'estudiar a part del Bon Nadal us desitjo molta sort per a l'examen que ens espera!
Bon Nadal!!!

Ja ha fet un any...

Avui volia actualitzar el blog, perquè ha fet un any que vaig anar per primer cop a la consulta de la Dra. Retamero per a veure quina era aquella meravellosa dieta que molta gent estava fent.
Al veure que era una cosa totalment diferent del que sempre haviem fet, tota la family vam decidir acabar con los kilos de más i ens vam ficar mans a l'obra.
Després de 2 mesos, casi 3, de sacrifici, els 27 kg van desapereixer com si res. A partir d'aleshores em vaig convertir en un gran defensor del Pronokal i molts d'aquells que en desconfiaven, també el van provar i els hi ha funcionat!
Ara casi un any després de començar el règim em mantinc igual que quan vaig acabar!! Això no vol dir que aquest any per Nadal amb els torrons, i les menjades per tot arreu, no acabem pujant algun quilet, però que hi farem!!! Des d'aquí vull donar el meu suport a tots aquells i aquelles que encara estan en plena fase 1, 2 o 2b (ells ja m'entenen) i dir-vos que realment val la pena, cuidar-se i millorar la nostra salut!

A aquesta foto, es veu el canvi!