Meme de Blogs!

Ei! Hola Albert! Moltes gràcies per haver considerat el meu blog un dels teus escollits! M'ha fet molta il·lusió! M'ha agradat la descripció tot i que jo tinc més sensibilitat amb el territori, eh? que la teva agrupació es va fer quan jo era secretari d'organització de la federació, jajaajaja.
Moltes gràcies i tu també ets un lleidatà (de bellpuig) de pura cepa i quan pugui l'Aula Mòbil vindrà a Bellpuig!

Els meus blogs que us recomano:

- Albert Balada, el secretari d'organització de la meva agrupació i un dels qui em va animar a ficar-me en això dels blogs. albertbalada.blogspot.com
- Carme Cuadras, és l'únic blog que parla de la ciència i la biotecnologia i perquè em recorda la meva època en la que vai fer un treball sobre l'origen de la vida amb en Joan Oró. Per aquells que vulgueu ficar-vos al dia amb el món dels microorganismes i la tecnologia.
- Oscar G. Saldaña, pel suport que sempre ha donat a les nostres terres i perquè sap mantenir en els seus escrits el seu caràcter característic.

Passo el meme a : Eduard Baches ( a veure si aixi escrivim més), Estefania Molina, Paqui Soriano, Sergio García, Paco Boya

Moltes gràcies i fins una altra!

Dia Mundial de la Joventut

Hi ha milers de joves a tot el món que segurament no sabran que avui és el seu dia, que el 12 d’agost és el dia Mundial de la Joventut, en el que totes les organitzacions juvenils hem d’aprofitar per recalcar el paper dels i de les joves en la societat i reclamar els nostres drets i els nostres deures.Avui ha de ser un dia de festa i reconeixement a la joventut que cada dia donen el màxim de si mateixos per fer possible un món més just. Però malauradament no són dates on estiguem per festes, ja que cada dia moren civils a l’enfrontament entre Israel i el Líban, i molts d’ells són infants i joves.
És per això que avui volia fer esment d’un projecte en el que ens hi hem d’involucrar tothom, des dels joves fins a la gent gran. Un projecte que lluita per evitar que situacions com la del Líban es torni a produir. La campanya per aconseguir els objectius de desenvolupament del Mil·lenni (ODM).
Al 2000, 198 líders de diferents països es van comprometre que l’eradicació de la pobresa no era una qüestió només de l’ONU sinó de totes les nacions del món. Es van marcar una sèrie d’objectius que s’havien de complir pel 2015. Alguns d’aquests objectius són eradicar la pobresa extrema i la gana, aconseguir l’ensenyament primari universal, reduir la mortalitat infantil i millorar la salut materna, combatre la SIDA, promoure l’igualtat de gènere,....
La teoria estava molt bé però al 2005, els indicadors que havien de demostrar que aquests objectius s’estaven aconseguint mostraven tot el contrari i per tant calia fer alguna cosa. Cal involucrar a la societat perquè som els únics que podem exigir als governs que realment prioritzin polítiques per aconseguir complir els objectius del Mil·lenni.
Som la primera generació que pot acabar amb la pobresa mundial i no podem desaprofitar aquesta oportunitat. Amb la col·laboració de moltes organitzacions de tot el món, entre elles Creu Roja, s’ha endegat una campanya per sensibilitzar i generar consciència de la importància del compliment d’aquestes fites, ja que si realment s’aconsegueixen, 400 milions de persones deixaran de passar gana, 120 milions de nens i nenes podran realitzar estudis de primària, totes les dones rebran el mateix salari pel mateix treball, cada any 7 milions d’infants compliran 6 anys, s’evitarà la mort de 375000 dones a l’any, 12 milions de nens i nenes no seran orfes pel SIDA, 2400 milions de persones de països en vies de desenvolupament tindrien assistència sanitària bàsica,.....
És el molt el que es pot aconseguir amb la voluntat de tots i totes, per això Creu Roja Joventut, la secció juvenil de Creu Roja Espanyola, com organització compromesa amb el canvi social i amb les necessitats de la població hem pres un paper actiu per difondre aquests objectius. Apostem per una línia de sensibilització, formació i informació que permeti a la població obtenir tota la informació necessària per participar activament en la consecució dels ODM. Ja que per aconseguir-ho es necessita a tothom: a les persones que lluiten contra la SIDA, als ecologistes, als sindicats, a les organitzacions culturals, als/les que lluiten pels drets reals i efectius de les dones,... i especialment als i les joves que volem treballar conjuntament per fer-ho realitat.

Creu Roja Joventut, es dedica plenament a millorar la qualitat de vida dels infants, adolescents i joves, i qui en formem part som sensibles als factors que produeixen una infància desprotegida a tot el món, per això desenvolupem accions per donar a conèixer a la societat en general, els drets dels infants. Per això des de CRJ veiem una clara vinculació entre la nostra tasca i els principis fonamentals de Creu Roja, i el que defensen els ODM, per això adoptarem un paper actiu per promoure la implicació de tota la societat i especialment de la joventut. Som 6.000 milions de veus, si les aixequem a la vegada podrem aconseguir que la pobresa passi a la història. Entre totes i tots ho podem aconseguir. Ara és el moment i comptem amb tothom per aconseguir-ho.

Per últim m’agradaria dedicar aquest escrit a tots aquells i aquelles joves de l’Orient Mitjà que estan allí, col·laborant en el que faci falta, fent el possible per ajudar al seu poble, sense saber que avui és el seu dia, i que gràcies a la seva altruista tasca, dignifiquen a la joventut de tot el món.

Hasta siempre comandante!!

El final de Fidel Castro arriba. Em sap greu perquè potser no és políticament correcte però li tinc certa estima i que crec que s'ha sapigut mantenir en les seves postures a pesar de les adversitats. En aquestes circumstàncies em vénen diferents pensaments al cap. Tothom opina, tant a favor com en contra, però Fidel no deixa ningú indiferent. Jo em trobo al mig. Sincerament crec que s'ha d'acabar un règim i autoritàri, en el que no es respecten les llibertats bàsiques i que viu d'esquenes al món, evitant que els seus ciutadans coneguin la realitat d'altres països.
Però per altra banda penso, que Fidel ha conseguit aguantar l'inaguantable. Ha mantingut un país en peu amb el boicot dels Estats Units i de molts països europeus. No he estat mai a Cuba, però molts dels amics i coneguts que hi han estat sempre repeteixen el mateix. Tots són iguals. El mateix Fidel Castro sempre va amb l'uniforme militar i sempre s'ha mantingut al seu lloc. Manté la familia en un segon pla, i quan s'incorpora un invent nou a Cuba, ho tenen tots els Cubans. A part de tenir una de les més prestigioses universitats de Medicina, perquè això també és de reconeixer l'educació i la sanitat a Cuba són universals. Sembla un món ideal, el poder és del poble, tot és pel poble i les desigualtats no existeixen. Però és segur que el rerefons de mafies, corrupció i interesos ocults ha convertit l'esperit de la revolució de fa 47 anys en una façana que ja no pot aguantar més. És una llàstima haver acabat, realitzant actes en pro d'una revolució que va movilitzar tot cuba però que fa temps va deixar de ser el que era. També és una llàstima acabar els teus dies veient que la meitat del planeta vol la teva mort. Espero que Fidel es recuperi, a ningu se li ha de desitjar la mort, però desitjo que auqests dies de malaltia li serveixin per veure que el futur de Cuba pot seguir sense ell. Espero una transició democràtica per Cuba on tothom pugui dir la seva i on els cubans puguin tornar a gaudir de la seva llibertat, però crec que hem de deixar el destí de cuba als cubans, i que siguin ells els que decideixin el que volen fer. Nosaltres ajudarem en el que faci falta.

Per últim us vull afegir una cançó que m'agrada molt i que crec assenyalada per aquestes dates. Tal i com van els informes mèdics, crec que aviat hi haurà una cançó per a Fidel.

Apredimos a quererte
desde la histórica altura
donde el sol de tu bravura
le puso un cero a la muerte.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Tu mano gloriosa y fuerte
sobre la historia dispara
cuando todo Santa Clara
se despierta para verte.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Vienes quemando la brisa
con soles de primavera
para plantar la bandera
con la luz de tu sonrisa.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Tu amor revolucionario
te conduce a nueva empresa
donde esperan la firmeza
de tu brazo libertario.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Seguiremos adelante
como junto a ti seguimos
y con Fidel te decimos:
Hasta siempre Comandante!

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Carlos Puebla

Voluntarios de la Cruz Roja Libanesa: horas de angustia del anochecer al amanecer

Desde que estallaron las hostilidades en el Líbano, hace un par de semanas, más de 5.000 voluntarios y miembros del personal de la Cruz Roja Libanesa (CRL), que trabajan en situaciones cada vez más peligrosas a riesgo de su vida, siguen evacuando heridos y enfermos, y distribuyendo suministros de socorro y medicamentos esenciales a familias desplazadas, sobre todo, en el sur del país. El personal paramédico de la CRL es el único que presta servicios de ambulancia en todo el país para trasladar pacientes de las zonas más golpeadas cerca de la frontera entre Israel y Tiro y, desde allí a ciudades más seguras como Beirut. La CRL es una de las pocas instituciones que pueden evacuar heridos militares y civiles en pleno combate.
A raíz de los graves daños que sufrieron puentes y caminos, a los equipos de la Cruz Roja les resulta muy difícil intentar y lograr llegar a los pueblos del sur aislados por los combates, donde hay miles de personas atrapadas, prácticamente, sin agua ni alimentos. Dichos daños también retrasan la evacuación de civiles, el traslado de heridos y la distribución de medicamentos.
En las casi 3.000 misiones de rescate y primeros auxilios cumplidas hasta la fecha, unos 2.400 voluntarios transportaron más de 2.000 personas, casi 500 heridos al hospital y más de 100 cadáveres. Además, unos 2.000 voluntarios asisten a más de 43.000 enfermos y desplazados.
Incluso allí donde la situación es más peligrosa, los voluntarios de la Cruz Roja se encuentran en puestos de primeros auxilios para responder a las llamadas de urgencia. Entre el anochecer y el amanecer viven horas de profunda angustia en espera de oír el eco de los bombardeos, recibir llamadas de urgencia e ir a rescatar víctimas entre escombros y nubes de polvo.
En varias ocasiones, las ambulancias de la CRL fueron alcanzadas por tiros de metralla o estuvieron a punto de serlo. La Sociedad Nacional informó de cinco incidentes de seguridad en estos últimos días. El penúltimo, al anochecer del 23 de julio en Cana, pueblo del sur. Mientras los socorristas trasladaban pacientes de una ambulancia a otra, marcadas con el emblema de la cruz roja y equipadas de la correspondiente sirena luminosa, nueve personas resultaron heridas, entre ellas, seis trabajadores de la Cruz Roja.
En Tebnine, el 25 de Julio, un puesto de primeros auxilios también sufrió de un ataque indirecto en el que hubo socorristas heridos y ambulancias dañadas. El Comité Internacional de la Cruz Roja (CICR) denunció estos incidentes a las autoridades israelíes y les instó a tomar medidas para evitar que haya otros. La CRL posee 42 estaciones de ambulancias y una flota de 200 ambulancias en todo el país. También cuenta con una red nacional de 24 clínicas de atención primaria de salud, 24 dispensarios, ocho clínicas móviles y nueve bancos de sangre que, actualmente, funcionan las 24 horas debido a la situación de emergencia.

Saps qui actua?

Aquest és el lema de l'última campanya que s'ha endegat des del ministeri de Sanitat per tal de concienciar als joves d'entre 16 i 20 anys de la importància de l'ús del preservatiu en les relacions sexuals.
Aquesta campanya que té un format molt atractiu per la gent jove, crec que és una de les més encertades en els últims anys, ja que és alarmant el número de cassos de malalties de transmssió sexual en la població jove. Tenint en compte que són malalties que havien disminuit considerablement en els últims temps. Això també s'associa a un augment de cassos de SIDA a la nostra societat, i en concret en les parelles heterosexuals.
A què és degut tot això? Probablement i com apunt molts epidemiòlegs, la gent s'ha confiat molt. Els joves saben que moltes d'aquestes malalties tenen cura i que fins i tot la SIDA ha passat de ser una malaltia mortal a una malaltia crònica, pel que no cal patir gaire per l'ús del preservatiu.
Realment la majoria de malalties com la Sífilis, les infeccions per clamidia, herpes, neisseries,... tenen cura o hi ha tractaments que redueixen els simptomes. El problema és que aquestes malalties tenen conseqüències gens positives en el nostre organisme, i el més greu és que són evitables. Si parlem en termes econòmics, la gent malalta no rendeix bé a la seva feina i per tant en aquestes malalties en les que l'abatiment general és un simptoma freqüent, les baixes laborals duren molt temps i l'economia se'n pot ressentir. (sento aquesta reflexió tan poc humana però també cal fer-la de tant en tant.) Per no parlar de la despessa en els tractaments d'aquestes malalties, que hauria de ser nul al nostre país, i en canvi no deixa d'augmentar.
Pel tema de la SIDA, passa el mateix. FA 15 anys, tenir SIDA era sinonim de malaltia mortal. Actualment i gràcies als innumerables esforços que realitzen equips d'investigadors, aquesta malaltia s'ha convertit en una dolència crònica que amb una quantitat més o menys abundant de fàrmacs pot ser compatible amb una vida diària del més normal.
El SIDA és una malaltia amb molt ressò social i per tant és molta la informació que arriba als joves. I molts d'ells saben que vivint a Catalunya el problema de la SIDA no és tan greu. Això provoca que les ultimes tendències en les que els casos de SIDA per transmissió sexual disminuien, s'inverteixin. Augmentem la prevalença de la malaltia a la nostra societat, aquests nous casos provoquen una societat més malalta. I més per una enfermetat que és pot prevenir utilitzant preservatiu.
Hem de pendre consciència de que el preservatiu és l'únic mitjà que té l'especificitat més alta en la prevenció de les MTS, i per tant és el deure de tots trencar tabús i dogmes i fomentar-ne l'ús, perquè a pesar de que moltes MTS siguin curables, a ningú li agrada que actuin a casa nostra.

Fono in Memoriam

La Mostra de Teatre Ciutat de Lleida canviarà el seu nom pel de "Mostra de Teatre Josep Fonollosa-Fono" per tal de retre un homenatge permanent a la memòria del director i actor teatral Josep Fonollosa. La Mostra, que se celebra cada any entre els mesos d’octubre i novembre, serveix de plataforma per què les companyies d’arts escèniques de la ciutat de Lleida puguin estrenar les seves darreres produccions.

El Fono va morir dissabte a la nit. Una gran pèrdua per la ciutat de Lleida i pel món de la cultura. Els qui vam tenir l'oportunitat de conéixer-lo podem afirmar que era un home de fortes conviccions i que quan endegava un projecte el portava fins al final. Una gran persona, un lluitador que va fer que un grup de gent jove ens poguéssim considerar un grup amateur.
La seva mort va ser un cop fort, però sempre ens quedarà el seu record. Gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament sempre recordarem al Fono. Qui ens va ensenyar a llegir la prosa i el vers com calia fer-ho, qui va dedicar 70 anys de la seva vida al teatre i a Lleida.
Pots anar-te'n satisfet Fono, aquí sempre et recordarem.