Yugui 2.0

Porto uns dies sense escriure, però això no vol dir que no estigui pel món d'internet. Sempre m'havia costat molt ficar-me al dia en les noves tecnologies dient que mai tenia prou temps. He volgut fícar com a títol del post Yugui 2.0, perquè el meu nick a molts fòrums, messengers,... és, des de fa molt temps, yugui. De fet quan vaig crear el meu primer compte a hotmail per poder tenir un compte pel messenger com a ori yugui, no podia imaginar que acabaria treballant amb eines de política virtual com ara. Per això he volgut fer la reflexió de quan vaig començar fins ara.

Encara no sé com, vaig crear el Blog que vaig actualitzant no tant com voldria, però vaig fent. Però això no és tot, perquè primer em vaig donar d'alta al Tuenti (una comunitat virtual on bàsicament estem els amics de la facultat) i quan ja ho tenia més o menys dominat, em van convidar a fer-me un compte del FaceBook. Sense saber molt bé el que feia vaig acceptar la invitació i a partir d'aleshores, no hi ha moment que em connecti a internet que no passi pel Facebook, per veure nous amics i amigues, per veure com funciona el país que he creat,...i realment enganxa, perquè trobes gent amb la que feia molts anys que no parlaves i sempre tens alguna cosa per fer-hi. Suposo que d'aquí poc caure en el Twitter o algo així, ja que la meva amiga Jordina és una de les que m'ensenya com funcionen els temes de política 2.0!

És important que aprofitem al màxim totes les eines que Internet ens ofereix ( tot i que costi actualitzar) per tal de trobar noves persones, nous punts de vista i poder donar a conéixer posicionaments polítics, socials tant nostres com de les entitats i organitzacions a les que pertanyem. Però sobretot és important per apropar-nos a la gent i mostrar que som més accessibles i transparents per a resoldre dubtes, demandes, consultes...i que estem al servei de les persones de lleida i , gràcies a la xarxa, d'on faci falta!

Per fi som metges

Ara sí que puc dir definitivament que ja som metges. El passat divendres 13 vam fer les Orles de la XXVIa Promoció de Llicenciats en Medicina de la Universitat de Lleida. Va ser un acte molt emotiu i en el que el nostre padrí, el dr. Dexeus, ens va explicar alguns dels reptes que teniem com a metges i quin era el paper que durant molt temps van jugar els metges, especialment en l'àmbit de la ginecologia. Després vam anar a sopar al Restaurant Alarí i després de festa per celebrar-ho fins que va sortir el Sol. El problema és que després de la festa i la diversió va venir el moment de despedir-nos de molts companys i companyes, que marxen a Oviedo o tornen a les seves ciutats i als que només queda esperar veure'ls a Congresos o a trobades d'ex-alumnes.
Encara no feia 24 hores que havia fet el Jurament hipocràtic que ja vaig haver de curar al meu primer pacient, l'alcalde Àngel Ros, que va tenir un accident domèstic i es va fer una ferida considerable a la front!
Des d'aquestes línies felicitar a tots els meus companys de promoció i ara, a estudiar amb força pel MIR....