miércoles, junio 21, 2006

Moltes gràcies Honorable President


És la notícia del dia. El nostre president Pasqual Maragall no es presentarà a la reelecció. Acaba així una etapa que va començar fa 8 anys. Mai m'hauria imaginat que la despedida m'hagués afectat tant. Deixar un càrrec quan s'ha acabat la feina prevista en pro de noves generacions que mantinguin el teu ideari, honora a un polític. I més quan avui en dia, molts s'aferren a la cadira com si això fós l'únic que els sustenta. En Pasqual avui s'ha guanyat el tractament que fins ara duia, Honorable. Quants haurien d'apendre d'ell.
Gràcies a Pasqual Maragall vaig entrar en política, i la seva marxa ha suposat per a mi acabar un capítol i començar-ne un altre. Ha acabat un projecte. Tot i que per qüestions familiars sempre havia estat vinculat a la política municipal, però va ser aquell juliol del 1999, quan vaig veure que en Pasqual Maragall es presentava a la presidència de la Generalitat, que vaig veure que m'havia de fer del PSC. Vaig creure en el seu projecte i vaig demanar col·laborar amb Fem Vía i Ciutadans pel Canvi. Van ser mesos intensos i més per un nen com jo. Una època apassionant que malauradament no va acabar com esperàvem.
Amb els 16 va arribar l'afiliació a la JSC i des d'aleshores vam començar a treballar per Lleida i per Catalunya. Les pasades eleccions van ser dures, però ens van portar una gran recompensa. Per fi el PSC assolia la presidència de la Generalitat. Aquell anhel de Reventós, Obiols,.. per fi s'acomplia. Maragall havia complert i es convertia amb president. Moment Històric. El somni es feia realitat, per fi podriem ficar en pràctica el projecte socialista, per fi podriem solucionar aquells problemes que tant haviem criticat dels governs de CiU.
Han estat 2 anys molt durs, molt. Governar amb un partit que com més tard ha demostrat no tenia la maduresa suficient com per assolir tanta responsabilitat, ha estat el pitjor dels malsons. I amb això hem aconseguit que molta gent es desencantés amb el projecte Maragall, el projecte del Canvi. Però el culpable del desencant és ERC. Crisis i més crisis, tot per una manca de cohesió interna i un model de partit obsolet que va provocar que el president no tingués més remei que expulsar-los del govern. I am la seva expulsió, el govern quedava ferit de mort.
En Pasqual Maragall ha tingut els seus més i els seus menys, com qualsevol polític. Però ha mantingut la dignitat del PSC més enllà de les fronteres de Catalunya. Et recordaré com un dels millors polítics d'aquest país (i això per un psoista com jo és molt). Com el polític que em va fer donar el pas i acceptar les idees socialistes com a meves, que em va fer creure en un projecte i em va demostrar que amb l'esforç es podia canviar el món. El polític que omplia estadis i que sempre tenia una estona per venir a xerrar amb els joves que havien ficat un autobús a la porta dels Camps Elísis. Que agraïa , sempre, l'esforç que feiam per ajudar en la causa.
Has liderat aquest partit com ningú ho havia fet. Amb les declaracions d'avui acabava una etapa. Espero que la que ara comenci sigui igual de brillant, sense el teu enginy no serà el mateix. Seguirem lluitant per fer de la Generalitat una eina al servei dels ciutadans i fer arribar el socialisme a tots els pobles de Catalunya. Ho hem de fer pel que va costar aconseguir el somni del canvi. Ho hem de fer per tu, que passaràs a la història com el President de la Generalitat que va tenir el valor de reformar l'Estaut i que va primar davant els interesos del partit, el servei a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Gràcies per tot!

2 Comments:

Blogger Eduard R. Baches said...

Si Oriol, tens tota la raó, recordaré sempre aquell dia de l'autobús a la fira de Sant Miquel...encara guardo fotos i tot. Serà una verdadera pena perdre al President que ha fet un gir de 180 graus a la política catalana. No es pot acabar d'una altra manera que amb un "Gràcies President!"

11:39 p. m.  
Blogger Eduard R. Baches said...

Si Oriol, sempre recordaré aquell dia amb l'autobús i el President. Trobarem a faltar a la persona que ha fet fer un gir de 180 graus a la política catalana. Aquest tipus d'articles no es poden finalitzar de cap altra manera que amb un..."Gràcies President!"

11:40 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home