Un cap de setmana mogut

Si, han estat tres dies moguts...agotadors però també molt enriquidors. Fent un anàlisi en general cal destacar que Ségolène Royal ha estat escollida com a candidata del PS a la presidència de la República Francesa. Serà el primer cop que una dona aspira a aquest càrrec i estic segur de que serà la primera que ho aconsegueix en el primer intent. Dona de caràcter, intel·ligent i preparada, el revulsiu que França necessita per girar a l'esquerra i per tornar a prioritzar les polítiques socials vers els escàndols i la repressió.
El dissabte, a Madrid. Reunió d'assessors de Relacions Internacionals de Cruz Roja Juventud. Vam treballar de valent tots 5, davant un Madrid emboirat que em recordava Lleida. Des de la coordinació dels projectes europeus, africans, del Mediterràni,... Llàstima que estigui d'exàmens perquè sinó d'aquí dos setmanes us escriuria des de Noruega, però que hi farem! Com que la feina es va acabar abans del que tocava i el meu AVE no marxava fins tard, vaig tenir l'oportunitat de donar un tomb pel centre de Madrid. Bulliciós i a l'hora ordenat. Un Madrid fantàstic, com m'agrada aquesta ciutat que cada cop és més a prop és de Lleida ( 2 hores justes vaig estar). Tots els edificis tenen història i crec que els madrilenys tenen el mateix problema que els parisencs. Estan tan enamorats de la seva ciutat que només es miren el melic. En canvi, Barcelona mira al món i la seva gent és més oberta.
Per últim diumenge, Mig Any Fester. Avui he deixat de ser abanderat de les Tropes Cristianes. Això sí, tots els càrrecs anavem engalanats amb el nou vestuari que ha pagat la Diputació de Lleida i que simula els vestuaris que duien els cavallers al segle XII. Acte molt emotiu, tots els relleus han estat molt correctes i fins i tot el capità cristià sortint s'ha emocionat. Les autoritats hi eren totes. El discurs de l'alcalde sublíme. Ha barrejat Medicina i Història d'una manera que ha mantingut l'atenció de l'auditori durant tot el parlament. Tant el Jaume com el Toni han estat molt correctes, però en Gavín no sabia molt que dir. Sincerament el que deia no tenia ni cap ni peus, tot i que he de reconéixer que es ficaria més medalles pel tema dels vestits.
Després de les 1500 fotos de rigor, dinar de germanor. 200 Festers i festeres celebrant que tornem a carregar les piles i que estem preparats pel mes de Maig. Aquest any, el dinar ha tingut un fet especial, tots els joves ens hem sentat junts i hem començat a crear vincle. Ja que els joves som també el motor de la festa!
A les 7 arribava a casa agotat i ara, m'he decidit a escriure-us aquestes línies, després que la Lorena hagi fet una actuació perfecta que la situa cada dia més a prop de la final. Bona setmana!