martes, noviembre 14, 2006

Relfexions al voltant del Fòrum Jove

Per fi, feia molts dies que volia tornar a seure una estona per actualitzar el meu blog però mai trobava el moment. Ja fa molt, casi un mes que vaig escriure l'últim post sobre l'inici de la campanya electoral, i definitivamet crec que ja he descansat el suficient per continuar la meva tasca com a blogger.
Anàlisi ràpid del que han estat aquests dies. Una campanya molt treballada que ha aconseguit el seu objectiu, fer MONTILLA president de tots els Catalans i Catalanes. Caldrà esperar al 17 de Novembre per veure com es configura el nou govern. El tripartit avança amb una premisa clara, poder tirar endavant el país snese els escàndols i problemes que van sacsar l'anterior. Estic segur que la mà de ferro de Montilla conduirà el tripartit cap a bon port.
Durant aquests dies he viatjat bastant a Barcelona per motius del Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya. Estic orgullós perquè aquesta entitat que només té 6 mesos creix moltíssim i està adquirint un prestigi que m'ha sorprès gratament. Els estudiants comencen a saber que hi ha algú que lluita pels seus interesos i la Generalitat sap amb qui ha de parlar per conéixer quina és l'opinió dels estudiants de Medicina. Estic segur que això és molt poc comparat amb el que d'aqui uns anys serà el CEMCat.
Precissament fa una setmana vaig anar a Córdoba per parlar amb els companys de tot Espanya com veiem la situació dels estudiants de Medicina, com veiem el futur i quin és el paper que està jugant el CEEM en tot aquest món. Des d'aquí vull felicitar al nou president Javi Serrano, que ha treballat molt per la causa i estic segur que ho farà molt bé. A part dels debats estudiantils, la pregunta que em feia tothom era, Montilla President??. Doncs sí, sembla mentida però aquest nou Govern de Progrés té molts més adeptes fora de Catalunya dels que pensava. Anem bé.
Per últim volia parlar-vos del Fòrum Jove, que es va celebrar a Lleida aquest cap de setmana. Un èxit, molt bé! Gent jove preocupada pels problemes dels joves. El que va criticar tothom, la manca de representants de partits polítics. Només la JSC va assistir a tots els debats. M'estic plantejant seriosament escriure una carta al diari, ja que tots ens preguntem quina és la causa de l'elevada abstenció entre els joves, però jo he trobat la resposta aquest cap de setmana. Si quan els joves es reuneixen per parlar i explicar quins són els seus problemes, els polítics no hi van per escoltar-los i poder traslladar aquestes inquietuts als companys, sino demostrem un interés vers aquells que defensem, com volem que els joves es sentin identificats amb nosaltres??
La gent va valorar molt possitivament l'assistència de la JSC, i des d'aquí m'agradaria enviar un comentari a CiU i al senyor Gavín. Presumeixen d'un equip jove i renovador, pero no s'involucren amb els joves i no els escolten. Per poder treballar pels joves cal creure en ells i en les seves idees. Molt malament senyor Gavín, digui a les seves joventuts que menys propostes sense fonament i més escoltar els joves, tant als que són d'aqui com als de fora. Potser així vostè podria començar a plantejar projectes que realment preocupéssin als joves, de moment tot queda en paper mullat.