viernes, agosto 11, 2006

Hasta siempre comandante!!





El final de Fidel Castro arriba. Em sap greu perquè potser no és políticament correcte però li tinc certa estima i que crec que s'ha sapigut mantenir en les seves postures a pesar de les adversitats. En aquestes circumstàncies em vénen diferents pensaments al cap. Tothom opina, tant a favor com en contra, però Fidel no deixa ningú indiferent. Jo em trobo al mig. Sincerament crec que s'ha d'acabar un règim i autoritàri, en el que no es respecten les llibertats bàsiques i que viu d'esquenes al món, evitant que els seus ciutadans coneguin la realitat d'altres països.
Però per altra banda penso, que Fidel ha conseguit aguantar l'inaguantable. Ha mantingut un país en peu amb el boicot dels Estats Units i de molts països europeus. No he estat mai a Cuba, però molts dels amics i coneguts que hi han estat sempre repeteixen el mateix. Tots són iguals. El mateix Fidel Castro sempre va amb l'uniforme militar i sempre s'ha mantingut al seu lloc. Manté la familia en un segon pla, i quan s'incorpora un invent nou a Cuba, ho tenen tots els Cubans. A part de tenir una de les més prestigioses universitats de Medicina, perquè això també és de reconeixer l'educació i la sanitat a Cuba són universals. Sembla un món ideal, el poder és del poble, tot és pel poble i les desigualtats no existeixen. Però és segur que el rerefons de mafies, corrupció i interesos ocults ha convertit l'esperit de la revolució de fa 47 anys en una façana que ja no pot aguantar més. És una llàstima haver acabat, realitzant actes en pro d'una revolució que va movilitzar tot cuba però que fa temps va deixar de ser el que era. També és una llàstima acabar els teus dies veient que la meitat del planeta vol la teva mort. Espero que Fidel es recuperi, a ningu se li ha de desitjar la mort, però desitjo que auqests dies de malaltia li serveixin per veure que el futur de Cuba pot seguir sense ell. Espero una transició democràtica per Cuba on tothom pugui dir la seva i on els cubans puguin tornar a gaudir de la seva llibertat, però crec que hem de deixar el destí de cuba als cubans, i que siguin ells els que decideixin el que volen fer. Nosaltres ajudarem en el que faci falta.

Per últim us vull afegir una cançó que m'agrada molt i que crec assenyalada per aquestes dates. Tal i com van els informes mèdics, crec que aviat hi haurà una cançó per a Fidel.

Apredimos a quererte
desde la histórica altura
donde el sol de tu bravura
le puso un cero a la muerte.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Tu mano gloriosa y fuerte
sobre la historia dispara
cuando todo Santa Clara
se despierta para verte.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Vienes quemando la brisa
con soles de primavera
para plantar la bandera
con la luz de tu sonrisa.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Tu amor revolucionario
te conduce a nueva empresa
donde esperan la firmeza
de tu brazo libertario.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Seguiremos adelante
como junto a ti seguimos
y con Fidel te decimos:
Hasta siempre Comandante!

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Carlos Puebla

2 Comments:

Anonymous Leptis said...

El comunisme amb la seva esència si que és ideal, però, quan veus que a taula del que mana mai hi falta de res, i a les taules del seu pople hi ha de menú rates, perquè no hi ha res més per comprar... quan veus que quan algú torna al seu país no li deixen ni entrar una misserable botella d'oli... desitges que aquesta manipulació de les ments s'acabi d'una vegada.
Tinc una amiga professora cubana, està refugiada aquí perquè si torna és morta, el seu delicte: enseñar una foto als seus alumnes del New York Times on es veia la residència privada de Castro, una foto robada, estant sopant i la taula plena... això és compartir-ho tot?.
No t'enganyis, el comunisme amb la seva esència no existeix a Cuba. A Castro no l'importa el seu pople, tant sols és el seu propi Ego el que l'impulsa a defensar aquesta possició. Coneixes la vida de Gandhi, podent ser un abogat de prestigi i renom, que guanyaba el que volia per ser bó, no tenia res perque tots els seus ingresos eren pel seu pople, això si que és comunisme de debò, no admiris mai a ningú que defensa un ideal que no practica, tot és propaganda i manipulació per ser estimat i que no el facin fora.

11:16 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

La cançó que poses (encara) em fa posar la pell de gallina. Però... pensant amb el cap i no amb el cor, crec que els intents de aconseguir "l'home del segle XXI" (recordeu?) no han reexit massa. L'home es (i serà?) el mateix, tant al segle I com al XXI. La enginyeria social del segle XX (nazisme, comunisme) ha portat bastant dolor al mon, oi?.

12:23 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home