El Consultori del Dr. Yuguero
Si, algun dia això ficarà en algun despatx d'algun que altre hospital, però de moment encara falta. L'altre dia vaig llegir un escrit al Blog de Javier Naya, un article en el que amb molta gràcia descrivia el que coneixem com entrevista clínica, el paper del metge estava ben descrit.
Bé però no volia escriure sobre això, sino sobre el número de consultes mèdiques que rebo. Sempre m'havien dit que un metge ho és 24 hores, però no un estudiat.
D'aqui 10 dies seré estudiant de 5è de Medicina (sona bé, eh?) i serà l'últim any teòric i que passaré propiament a la universitat. Però des de que vaig començar 4t no us podeu arribar a imaginar el número de consultes que em fa la gent sabent que faig medicina i que creuen que per fer 4t estic ja al nivell d'un metge de capçalera. S'agraeix molt la confiança dels companys i amics que em fan consultes creient en el meu criteri clínic.
La manera de fer les consultes és del més variat. La vía messenger és la més utilitzada per gent que conec i gent que potser hi vaig parlar una vegada quan tenia 16 anys. Els "pacients" de la via messenger, són molt predecibles sobretot els que fa temps que no hi parles. Segueix un patró clàssic de: Hola que tal? Quan temps sense saber de tu? 5 min de bla bla bla i finalment la meravellosa pregunta Tu feies Medicina, no? Ah! Dons ja que estàs saps si......? I així comença una particular entrevista clínica en plan el Doctor en Casa. Els amics/es que em pregunten ja coneixen aquest servei i pregunten directament.
La via mail, és la segona. Breu introducció i preguntes. Com més breu és el mail, més urgent és la resposta.
La via sms, és la més utilitzada per un amic i em pregunta coses de lo més divers. A vegades fins que no entenc el que em vol preguntar costa. Sobretot si estàs en mig d'un consell nacional, d'una classe,...
Les preguntes, des de dolors articulars que no curen, efectes secundaris d'alguns medicaments, opinió sobre radiografies, dolors cardíacs, alzheimer, demència senil, MTS,...... i un llarg etcètera sense oblidar les consultes psiquiàtriques.
A tots els meus "pacients" els hi dic que algun dia explicaré aquesta situació. Amb aquest comentari no he volgut menysprear ni frivolitzar sobre la salut. Simplement compartir amb vosaltres una situació que m'ha fet reflexionar molt. La importància que la gent dona a la salut i la satisfacció de conéixer a algú que pot ajudar a solucionar alguns problemes. La gent per mantenir la salut ho donaria tot. Quan vas per l'hospital, veus que la gent per tot tipus de condició social quan es troba allí. I que el metge es vist com el bruixot que pot salvar-te. Qui pot allargar-te la vida o no. Fa respecte tenir aquesta responsabilitat. I molt.
A pesar del que creuen molts companys de que els metges estem devaluats, i que no tenim el respecte que mereixem, jo crec que com a metges tenim una de les feines més boniques. I el dia que una padrina abans de morir , en un intent desesperat de preservar la vida, t'agafa la mà i l'estreny, apretant-la contra els seus llavis confiant cegament en tu, és una sensació indescriptible, un calfred et recorre el cos i t'adones que has escollit bé. Una sensació perillosa, perquè a molts els fa creure que en aquell moment es troben per damunt del bé i del mal, que tenen el poder de la mort i la vida, i creuat aquest punt és quan perden de vista el món real dels pacients i et posen denúncies.
Dedicat a tots aquells que creieu que jo us puc ajudar d'alguna manera.
Bé però no volia escriure sobre això, sino sobre el número de consultes mèdiques que rebo. Sempre m'havien dit que un metge ho és 24 hores, però no un estudiat.
D'aqui 10 dies seré estudiant de 5è de Medicina (sona bé, eh?) i serà l'últim any teòric i que passaré propiament a la universitat. Però des de que vaig començar 4t no us podeu arribar a imaginar el número de consultes que em fa la gent sabent que faig medicina i que creuen que per fer 4t estic ja al nivell d'un metge de capçalera. S'agraeix molt la confiança dels companys i amics que em fan consultes creient en el meu criteri clínic.
La manera de fer les consultes és del més variat. La vía messenger és la més utilitzada per gent que conec i gent que potser hi vaig parlar una vegada quan tenia 16 anys. Els "pacients" de la via messenger, són molt predecibles sobretot els que fa temps que no hi parles. Segueix un patró clàssic de: Hola que tal? Quan temps sense saber de tu? 5 min de bla bla bla i finalment la meravellosa pregunta Tu feies Medicina, no? Ah! Dons ja que estàs saps si......? I així comença una particular entrevista clínica en plan el Doctor en Casa. Els amics/es que em pregunten ja coneixen aquest servei i pregunten directament.
La via mail, és la segona. Breu introducció i preguntes. Com més breu és el mail, més urgent és la resposta.
La via sms, és la més utilitzada per un amic i em pregunta coses de lo més divers. A vegades fins que no entenc el que em vol preguntar costa. Sobretot si estàs en mig d'un consell nacional, d'una classe,...
Les preguntes, des de dolors articulars que no curen, efectes secundaris d'alguns medicaments, opinió sobre radiografies, dolors cardíacs, alzheimer, demència senil, MTS,...... i un llarg etcètera sense oblidar les consultes psiquiàtriques.
A tots els meus "pacients" els hi dic que algun dia explicaré aquesta situació. Amb aquest comentari no he volgut menysprear ni frivolitzar sobre la salut. Simplement compartir amb vosaltres una situació que m'ha fet reflexionar molt. La importància que la gent dona a la salut i la satisfacció de conéixer a algú que pot ajudar a solucionar alguns problemes. La gent per mantenir la salut ho donaria tot. Quan vas per l'hospital, veus que la gent per tot tipus de condició social quan es troba allí. I que el metge es vist com el bruixot que pot salvar-te. Qui pot allargar-te la vida o no. Fa respecte tenir aquesta responsabilitat. I molt.
A pesar del que creuen molts companys de que els metges estem devaluats, i que no tenim el respecte que mereixem, jo crec que com a metges tenim una de les feines més boniques. I el dia que una padrina abans de morir , en un intent desesperat de preservar la vida, t'agafa la mà i l'estreny, apretant-la contra els seus llavis confiant cegament en tu, és una sensació indescriptible, un calfred et recorre el cos i t'adones que has escollit bé. Una sensació perillosa, perquè a molts els fa creure que en aquell moment es troben per damunt del bé i del mal, que tenen el poder de la mort i la vida, i creuat aquest punt és quan perden de vista el món real dels pacients i et posen denúncies.
Dedicat a tots aquells que creieu que jo us puc ajudar d'alguna manera.
posted by Oriol Yuguero at 1:53 p. m.
7 Comments:
Dr. Yuguero,
sempre és tranquilitzador saber que un té a un metge a prop, sobretot en això de les joventuts, perquè entre escoles de formació, consells nacionals i altres actes que omplen l'agenda política, el ritme diari és bastant alt.
I amb aquest ritme, alguna consulta médica gairebé s'acaba necessitant.
Bé Oriol, ja ens veurem. Un salutació i cuida't (o cuida dels demés, que com a metge també és una mica lo teu).
Ei! Moltes gràcies!
De fet a l'Escola de Joventuts, ja vaig tenir que exercir, però alli com en moltes festes per problemes derivats de l'alcohol.
Cuida't i merci pel comentari!
Que tal Dr. Yuguero, de moment no et vull ficar entre l'espassa i la paret, però m'agradaria poguessis arrivar a ser tant bo com el televisiu Dr. House, però, per descontat, amb el teu savoir fer.
Apa estudia força i no malvaratis el temps, que, per altra banda, millor administrador del temps que tú, no el coneixo pas.
Sempre com ara.
Tu el que et fas és popaganda per anar preparant clientela pillo pillo!
M'has pillat albert, però veig que no funciona perquè jo aspiro a ser ginecòleg i de moment els que heu contestat sou homes, aixi k....
Cuida't!
Com a amic i hipocondriac crònic que sóc i com a persona que t'he consultat moltissimes vegades, fins i tot a hores i dies intempestius , simplement gràcies per ser el nostre "bruixot" d'urgències a la JSC...sempre t'he dit, que encara que et dediquessis a l'apassionant món dels embarassos, jo allí estaria de client teu...
Una abraçada (Però dedicat a la medicina general...que m'aniria millor)
Doncs a mi em va que ni pintao això de que vagis cap a ginecoleg...! jajaja. Ja saps que a mi em tindries de clienta, que soc dona i tinc un index molt elevat de consultes al doctor Yuguero!! :p
Bé doncs, només vull animar-te a que segueixis així perque la veritat es que tranquilitza molt tenir l'opinió d'un "expert" (que encara no has acabat!! jaja)
Petooons!!!!!
Publicar un comentario
<< Home