Una diada "quasi" perfecta

Ahir, tal i com venim fent des de fa uns anys, la JSC i el PSC vam participar conjuntament a l'ofrena que fem al Roser per l'11 de Setembre, en memòria dels caiguts que van morir allí amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Felip V.

Feia bon dia, i ens vam trobar a la cruïlla del carrer cavallers, l'alcalde, regidors, membres del PSC, militants de joventuts,... Aquest any, la JSC també ficaria un ram de flors. (Jordina molt ben escollides).
Com que jo portava el ram del PSC, em va tocar anar davant i per tant ser dels primers en rebre els insults per part dels joves que només saben reivindicar les seves idees a base de destrosses urbanes, crits i puntades... quina pena. Al crit de Botiflers, fora del roser!, vam entrar la nostra delegació dins del Roser.
Per aquells que no sou de Lleida, el Roser és un monument emblemàtic de la ciutat, situat al centre històric i que des de feia molt temps estava deixat. Degut al desorbitat preu de la seva rehabilitació, la cadena Paradores Nacionales, ha acceptat arreglar l'edifici a canvi d'instalar-hi un parador. Un parador que a més de dinamitzar el centre històric, comptarà amb sales de conferències, i instalacions per a la ciutat. Però el més important és que es mantindrà a l'entrada un lloc dedicat a la memòria dels caiguts l'11 de Setembre i on continuarem fent l'ofrena cada any.
Dit això, vam fer l'ofrena i vam entrar al pati del Roser, on el pregoner d'aquest any, el Sr. Macià, membre del Consorci de Normalització Lingüistica, i l'alcalde de Lleida, van fer els seus discursos. El discurs de l'Àngel Ros, va explicar les reformes del Roser, i la importància de la integració dels immigrants en una ciutat que per garantir els drets ha d'exigir uns deures. Molt bon discurs. El trobareu aquí.
Després trobades amb gent que només veus aquest dia, gent d'entitats, d'altres partits,... I per acabar i com és tradició, tots els de Joventuts vam anar a fer el vermut a l'Iruña! Tot havia anat força bé, la llàstima que els irrespectuosos que ens havien increpat a l'entrada havien tirat pots de pintura contra la façana del PSC. Serà qüestió de parlar amb ells, de joves a joves, per intentar fer-los entendre que amb el diàleg es poden aconseguir més coses que fent destrosses a la ciutat.