El poder de l'estudiantat

El divendres per la tarda els estudiants de 4t de Medicina vam colar un gol a un dels professors més veterans de la facultat. No diré noms però a bon entenedor poques paraules li fan falta.
Al Març un professor d'aquells considerats intocables va penjar una convocatòria d'examen errònia. El tipus d'examen no s'adequava a la convocatòria i els estudiants ens vam quedar tots de pedra. El resultat va ser demoledor. Dels 68 presentats, van aprovar 5. Com que era un resultat deplorable es va baixar la nota de l'aprovat fins al 4. En total 13 aprovats.
Després de 2 mesos de reunions amb el cap d'estudis, la coordinadora del curs, el professsor, i de la pressió que els estudiants estavem exercint, el professor va decidir oferir un 2n examen.
El problema és que els 13 aprovats havien de repetir l'examen. PEr solidaritat, la classe va votar no repetir l'examen. Però voliem una solució.
El professor va dir que ja havia oferit una opció i que sino la voliem, era problema nostre. Després de una reunió de prop d'1 hora per resoldre el conflicte, vam aconseguir que l'examen fos considerat nul pels que vam suspendre. Per tant al setembre serà la primera convocatòria per a tots!

Ens hem vam sortir la mar de bé! Esperem que cap professor torni a dubtar del poder que tenim els estudiants quan lluitem units contra un problema.

Realment són campions??

El dimecres el Barça es va proclamar campió de la Champions League. Tal i com havia dit ho vaig anar a veure a la fAcultat de Dret on potser havia més de 100 persones. Un èxit pels companys de Dret.

Potser amb aquest article em guanyo alguna enemistat però no podia quedar indiferent davant els fets.
La gent es va tornar boja un cop va acabar el partit, eufòria i emoció per celebrar que 11 persones havien guanyat un partit de futbol a París.
12 millons d' € és el que va cobrar el Barça per haver guanyat la Champions 1.996.632.000 pts. Deu ni do per xutar una pilota.
El que més em va sobtar es que aquell mateix dia es va publicar l'informe d'UNICEF sobre l'infància en perill. Prop de 40.000 nens de Djibouti, Eritrea, Etiopía, Kenia y Somalia moriran en els propers mesos per desnutrició. 40.000 nens i nenes inocents moriran perquè no tenen res per menjar (això sí coca i fruita a París no em va faltar)
Existeix una formula que es diu SueroOral que permet hidratar als nens en qüestió de minuts, és com un producte miraculós. El seu preu és de 0,30 €.
És indigninant que es permeti que un club de futbol cobre 12 millons d'€ per jugar un partit mentre 40.000 nens corren perill de mort i quan una primera mesura costaria només 12000 €. El que és més fort és que va haver gent que pagar prop de 4000 € per aconseguir una entrada per veure l'esmentat partit.
Realment el futbol és un bon entreteniment, però cal que per portar un jugador d'un equip a un altre es paguin 7000 millons de pessetes?? No podrien cobrar un sou i un atur com qualsevol altre treballador (tot i tenir en compte que treballen un cop a la setmana) I encara es permeten el luxe d'involucrar-se en escàndols sexuals i baralles al carrer...
El que he pogut veure és que no existeix una voluntat real per millorar la situació desafavorida que pateixen milers de persones al món. Què ens està passant?? Cap on va aquesta societat??
Un altre cas igualment d'impactant. 2000 millons de nens i nenes tenen SIDA a tot el món. El 40% d'ells moren per no rebre un tractament adequat. Quatre millons de nens moren perquè no reben un medicament que costa 0,03 € al dia. Quatre millons de nens i nenes que no passaran dels 20 anys perquè ningú els ajuda. Quatre millons de nens i nenes que no podran ajudar a contribuir a la millora de l'economia del seu país, però el que és pitjor, que no podran gaudir de la vida. Si tots aquells que s'han arribat a gastar 3000 euros per una entrada al partit de la Champions els destinéssin a obres humanitaries, ràpidament es solucionarien molts problemes. Si més no, no restariem indiferents a la mort dels altres.
No vull criminalitzar el partit BArça-Arsenal, el món del futbol en general està en una espiral que no sé on acabarà. Ja ho veurem, almenys jo he aportat el meu gra d'arena per intentar que algú faci la mateixa reflexió que jo.

Tots a veure el Barça!!

Demà dimecres a les 20.45 els estudiants de la Facultat de Dret han preparat un visionatge del partit de l'any, la final de la Champions. S'ha habilitat una pantalla gegant i els estudiants s'encarregaran de les barres on es servirà menjar i beure! Tots aquells que vulgueu passar-vos-ho bé i gaudir de l'ambient universitàri veniu a la facultat de Dret!
És una bona iniciativa i tots els estudiants de la UdL els hem de recolzar, perquè són poques les iniciatives d'aquest tipus que es tenen a la nostra universitat!
Bon Partit i Força Barça!
Ens veiem!

El Parc Científic de Gardeny, una oportunitat pel futur

Ahir vaig assistir a la presentació de l'exposició sobre el nou Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Un conjunt de panells i maquetes que estaran exposats al hall de l'edifici polivalent del campus de Cappont. En aquesta mostra s'expliquen les oportunitats que suposarà el parc per tots els joves de Lleida, ja que es generaran molts llocs de treball i es potenciarà l'investigació a les nostres terres. S'estimularà l'activitat econòmica de la ciutat, i els joves en serem una peça indispensable. El Parc actuarà també com a motor d’atracció per a empreses d’arreu de l’Estat i de les regions de l’Arc mediterrani occidental, convertint a Lleida en la punta de llança de la futura regió euromediterrània.
Tot un repte per a les nostres terres, però també tot un repte per la gent jove, que hem de saber aprofitar aquesta oportunitat que se'ns brinda, esdevenint els autèntics protagonistes de la revolució científica que viurà la nostra ciutat.

Lleida torna a ser cristiana!

Ahir vam celebrar el Xè aniversari de la festa de Moros i Cristians. Aquest any la victòria va ser per a les tropes cristianes. Un èxit de públic i d'organització!
El caball molt bé! Es va portar molt bé i va seguir tot el seguici de la desfilada molt correctament!
Us espero l'any que vé, tot i que ens tocarà perdre la ciutat però ja se sap, un any guanyen els moros i a l'altre, els cristians!

Bona Festa Major!!

Bona Festa Major!

Demà comença a les 20.00 amb el Pregó a l'Ajuntament la Festa Major de Maig de Lleida. 5 dies de festa i diversió en els que Lleida mostra tot el seu esplendor. Us convido a que vingueu a tots els espectacles, concerts, batalla de les flors... i aquells que el dia 10 volgueu venir a fer un beure, aprofiteu i veniu a la verbena dels Camps Elísis, on els Moros i Cristians tenim una barra!
Us espero el dia 14 a la Festa de Moros i Cristians tot el dia, us ho passareu molt bé i tindreu l'oportunitat de veure'm fent equilibris damunt del caball ( més que res perquè no hi he pujat mai i porto un traje d'uns 20 kg).

Bona FESTA MAJOR!

Volveran?

Ahir vaig estar al concert d'El Canto del Loco. Hi vaig anar una mica perquè ja que venien no podia perdre l'oportunitat d'anar-hi. A més totes les meves amigues de classe hi anaven, i no era qüestió deixar-les soles,....
Però no vam estar sols, 5000 persones estaven allí i tractant-se d'Almacelles és de suposar que la majoria de gent era de Lleida. Fins i tot els socorristes de la Creu Roja, que la majoria eren de Lleida i havien aprofitat l'ocasió per veure el concert gràtis.
Va ser un concert molt divertit, molt mogut i sincerament em va passar la mar de ràpid! 5000 persones saltant i botant al ritme de la música de l'últim disc de Zapatillas i de les millors cançons d'altres discos. Un concert que recomano a tothom. Tenen un directe boníssim i es saben guanyar al públic de totes les edats.
Tot i que el dia amenaçava pluja, el temps va aguantar durant l'hora i mitja de concert. Semblava que els núbols esperéssim perquè just acabar va caure un bon xàfec.
Però no va acabar aquí, tot i que vam intentar conéixer als cantants en 2 ocasions, buscavem la tercera per a veure si teniam sort. Vam sentir que estaven a la Fonda i en un tres i no res estavem tots plantats a la porta de la fonda. Alli els vam trobar, els vam saludar i jo vaig exercir de fotògraf mentre elles s'aferraven al David i al Dani. (Molt més simpàtic el Dani tot i ser el líder del grup).
Sincerament, gent del carrer, amable i que saben portar la fama. Fan bons concerts i amb música que s'empega! Espero tornar-los a veure una altra vegada, però esperem que sigui a Lleida perquè per sortir d'almacelles vam tardar lo nostre!
Fins a la propera!