Realment són campions??
El dimecres el Barça es va proclamar campió de la Champions League. Tal i com havia dit ho vaig anar a veure a la fAcultat de Dret on potser havia més de 100 persones. Un èxit pels companys de Dret.
Potser amb aquest article em guanyo alguna enemistat però no podia quedar indiferent davant els fets.
La gent es va tornar boja un cop va acabar el partit, eufòria i emoció per celebrar que 11 persones havien guanyat un partit de futbol a París.
12 millons d' € és el que va cobrar el Barça per haver guanyat la Champions 1.996.632.000 pts. Deu ni do per xutar una pilota.
El que més em va sobtar es que aquell mateix dia es va publicar l'informe d'UNICEF sobre l'infància en perill. Prop de 40.000 nens de Djibouti, Eritrea, Etiopía, Kenia y Somalia moriran en els propers mesos per desnutrició. 40.000 nens i nenes inocents moriran perquè no tenen res per menjar (això sí coca i fruita a París no em va faltar)
Existeix una formula que es diu SueroOral que permet hidratar als nens en qüestió de minuts, és com un producte miraculós. El seu preu és de 0,30 €.
És indigninant que es permeti que un club de futbol cobre 12 millons d'€ per jugar un partit mentre 40.000 nens corren perill de mort i quan una primera mesura costaria només 12000 €. El que és més fort és que va haver gent que pagar prop de 4000 € per aconseguir una entrada per veure l'esmentat partit.
Realment el futbol és un bon entreteniment, però cal que per portar un jugador d'un equip a un altre es paguin 7000 millons de pessetes?? No podrien cobrar un sou i un atur com qualsevol altre treballador (tot i tenir en compte que treballen un cop a la setmana) I encara es permeten el luxe d'involucrar-se en escàndols sexuals i baralles al carrer...
El que he pogut veure és que no existeix una voluntat real per millorar la situació desafavorida que pateixen milers de persones al món. Què ens està passant?? Cap on va aquesta societat??
Un altre cas igualment d'impactant. 2000 millons de nens i nenes tenen SIDA a tot el món. El 40% d'ells moren per no rebre un tractament adequat. Quatre millons de nens moren perquè no reben un medicament que costa 0,03 € al dia. Quatre millons de nens i nenes que no passaran dels 20 anys perquè ningú els ajuda. Quatre millons de nens i nenes que no podran ajudar a contribuir a la millora de l'economia del seu país, però el que és pitjor, que no podran gaudir de la vida. Si tots aquells que s'han arribat a gastar 3000 euros per una entrada al partit de la Champions els destinéssin a obres humanitaries, ràpidament es solucionarien molts problemes. Si més no, no restariem indiferents a la mort dels altres.
No vull criminalitzar el partit BArça-Arsenal, el món del futbol en general està en una espiral que no sé on acabarà. Ja ho veurem, almenys jo he aportat el meu gra d'arena per intentar que algú faci la mateixa reflexió que jo.
La gent es va tornar boja un cop va acabar el partit, eufòria i emoció per celebrar que 11 persones havien guanyat un partit de futbol a París.
12 millons d' € és el que va cobrar el Barça per haver guanyat la Champions 1.996.632.000 pts. Deu ni do per xutar una pilota.
El que més em va sobtar es que aquell mateix dia es va publicar l'informe d'UNICEF sobre l'infància en perill. Prop de 40.000 nens de Djibouti, Eritrea, Etiopía, Kenia y Somalia moriran en els propers mesos per desnutrició. 40.000 nens i nenes inocents moriran perquè no tenen res per menjar (això sí coca i fruita a París no em va faltar)
Existeix una formula que es diu SueroOral que permet hidratar als nens en qüestió de minuts, és com un producte miraculós. El seu preu és de 0,30 €.
És indigninant que es permeti que un club de futbol cobre 12 millons d'€ per jugar un partit mentre 40.000 nens corren perill de mort i quan una primera mesura costaria només 12000 €. El que és més fort és que va haver gent que pagar prop de 4000 € per aconseguir una entrada per veure l'esmentat partit.
Realment el futbol és un bon entreteniment, però cal que per portar un jugador d'un equip a un altre es paguin 7000 millons de pessetes?? No podrien cobrar un sou i un atur com qualsevol altre treballador (tot i tenir en compte que treballen un cop a la setmana) I encara es permeten el luxe d'involucrar-se en escàndols sexuals i baralles al carrer...
El que he pogut veure és que no existeix una voluntat real per millorar la situació desafavorida que pateixen milers de persones al món. Què ens està passant?? Cap on va aquesta societat??
Un altre cas igualment d'impactant. 2000 millons de nens i nenes tenen SIDA a tot el món. El 40% d'ells moren per no rebre un tractament adequat. Quatre millons de nens moren perquè no reben un medicament que costa 0,03 € al dia. Quatre millons de nens i nenes que no passaran dels 20 anys perquè ningú els ajuda. Quatre millons de nens i nenes que no podran ajudar a contribuir a la millora de l'economia del seu país, però el que és pitjor, que no podran gaudir de la vida. Si tots aquells que s'han arribat a gastar 3000 euros per una entrada al partit de la Champions els destinéssin a obres humanitaries, ràpidament es solucionarien molts problemes. Si més no, no restariem indiferents a la mort dels altres.
No vull criminalitzar el partit BArça-Arsenal, el món del futbol en general està en una espiral que no sé on acabarà. Ja ho veurem, almenys jo he aportat el meu gra d'arena per intentar que algú faci la mateixa reflexió que jo.
posted by Oriol Yuguero at 6:30 p. m.
3 Comments:
Si senyor!!!!!!!!
Tens tota la raó Oriol! I no només amb el futbol, sinò l'esport en general. O és raonable que un corredor de fòrmula 1, un jugador de la NBA, de la NHL, de la NFL...cobrin 10,20 o 30 milions d'euros l'any? No vull criminalitzar el món de l'esport, perquè trobo encara més irraonable, si pot, que un directiu d'una multinacional pugui cobrar les mateixes quantitats com a indemnització per perdre un càrrec i "quedar-se a l'atur". D'exemples similars n'hi ha tants! Haurem de continuar aportant els nostres petits esforços per aconsseguir que la situació canvii abans que sigui massa tard. Abans que sigui massa tard? Aquest límit ja el vam sobrepassar fa molt de temps i ens correspon a nosaltres posar-hi remei.
Seguim treballant per un món millor.
Gràcies, javier!
Tots junts hem de seguir treballant per aconseguir un món millor. De mica en mica s'omple la pica, i si ja som tres els que creiem això, potser es podrà fer més del que pensem!
Publicar un comentario
<< Home