El Plenari dels Infants de Lleida, Medalla d'Or d'UNICEF
Sembla mentida, ja fa 8 anys des d'aquell dia que ens van convocar als representants de tots els col·legis de Lleida per presentar-nos el Plenari dels Infants. Era un projecte nou, endegat des de la Regidoria d'Eduació de l'Ajuntament de Lleida. Una iniciativa pionera a Catalunya i a Espanya que donava veu als infants de Lleida i atorgava un pes important a les idees dels nens i nenes en el dia a dia de la política Municipal.
D'aquells 34 representants, ens vam presentar uns 14 per a president. Jo m'havia elaborat un discurs de 2 fulls demanant el vot dels meus companys però a l'hora de llegir-lo, em vaig limitar a dir 4 frases. Amb 14 anys era el primer president del Plenari dels Infants amb el 70% dels vots. Un orgull.
Vam treballar molt però eram poc coneguts i les nostres opinions eren preses com a consells que a vegades eren escoltades i a vegades no. VA ser la meva iniciació al món de la política. Vaig poder ajudar als nens i nenes de la meva edat i col·laborar en millorar la meva ciutat. A més amb altres companys del plenari vam representar Catalunya en una trobada Estatal de representants, vaig redactar el manifest espanyol a Favor de la Infancia per a la UNGASS (United Nations General Assembly Special Session) i més tard vaig representar a Espanya en una trobada Mundial a Polònia. Per desgràcia tot allò es va acabar. Almenys això creia, perquè després vaig començar a col·laborar a UNICEF i des d'aleshores no ho he deixat.
El plenari va seguir el seu curs i aquest any 2005 escollien el 5è president de la història del Plenari. En commemoració d'aquesta efemèride, i amb el suport d'UNICEF, vaig elaborar un document que avaluava la tasca del plenari i la implicació real de les nostres decisions.
El dia que el vam presentar va ser un acte molt emotiu, hi havia representants dels diferents plenaris des dels inicis fins a l'actual.
La setmana passada vaig rebre una trucada del Comitè Català d'UNICEF. El comitè espanyol ens atorgava la Medalla d'Or d'UNICEF (La màxima distinció de la Institució) al plenari dels infants de Lleida, per la tasca feta i pel futur que ens espera. Publicaran el document, l'editaran i en faran distribució per tot Espanya i a les oficines de Ginebra i Nova York.
He volgut dedicar aquest espai al Plenari. Ha canviat molt des dels inicis, nosaltres vetllavem per a que ens fessin un minim cas, i ara són consultats per l'alcalde cada cop que es prèn una decissió que pot afectar als infants de Lleida. Però el que més em va cridar l'atenció d'aquest últim plenari va ser l'estat pur de la democràcia que s'hi viu. La deportivitat i el companyerisme de tots els membres. Un exemple per a molts polítics que basen totes les seves accions en la crispació i en l'insult a l'adversari pel simple fet de guanyar uns quants vots.
El Plenari és tot un exemple, espero que puguem celebrar molts aniversaris més i ja us explicaré com va l'acte d'entrega el proper 23 de Maig.
Fins una altra.
D'aquells 34 representants, ens vam presentar uns 14 per a president. Jo m'havia elaborat un discurs de 2 fulls demanant el vot dels meus companys però a l'hora de llegir-lo, em vaig limitar a dir 4 frases. Amb 14 anys era el primer president del Plenari dels Infants amb el 70% dels vots. Un orgull.
Vam treballar molt però eram poc coneguts i les nostres opinions eren preses com a consells que a vegades eren escoltades i a vegades no. VA ser la meva iniciació al món de la política. Vaig poder ajudar als nens i nenes de la meva edat i col·laborar en millorar la meva ciutat. A més amb altres companys del plenari vam representar Catalunya en una trobada Estatal de representants, vaig redactar el manifest espanyol a Favor de la Infancia per a la UNGASS (United Nations General Assembly Special Session) i més tard vaig representar a Espanya en una trobada Mundial a Polònia. Per desgràcia tot allò es va acabar. Almenys això creia, perquè després vaig començar a col·laborar a UNICEF i des d'aleshores no ho he deixat.
El plenari va seguir el seu curs i aquest any 2005 escollien el 5è president de la història del Plenari. En commemoració d'aquesta efemèride, i amb el suport d'UNICEF, vaig elaborar un document que avaluava la tasca del plenari i la implicació real de les nostres decisions.
El dia que el vam presentar va ser un acte molt emotiu, hi havia representants dels diferents plenaris des dels inicis fins a l'actual.
La setmana passada vaig rebre una trucada del Comitè Català d'UNICEF. El comitè espanyol ens atorgava la Medalla d'Or d'UNICEF (La màxima distinció de la Institució) al plenari dels infants de Lleida, per la tasca feta i pel futur que ens espera. Publicaran el document, l'editaran i en faran distribució per tot Espanya i a les oficines de Ginebra i Nova York.
He volgut dedicar aquest espai al Plenari. Ha canviat molt des dels inicis, nosaltres vetllavem per a que ens fessin un minim cas, i ara són consultats per l'alcalde cada cop que es prèn una decissió que pot afectar als infants de Lleida. Però el que més em va cridar l'atenció d'aquest últim plenari va ser l'estat pur de la democràcia que s'hi viu. La deportivitat i el companyerisme de tots els membres. Un exemple per a molts polítics que basen totes les seves accions en la crispació i en l'insult a l'adversari pel simple fet de guanyar uns quants vots.
El Plenari és tot un exemple, espero que puguem celebrar molts aniversaris més i ja us explicaré com va l'acte d'entrega el proper 23 de Maig.
posted by Oriol Yuguero at 10:08 p. m.
1 Comments:
És obvi que has deixat petxada que espero segueixi el meu fill, perquè les ciutats, malgré tout, són dels ciutadans i les ciutadanes i no dels polítiques que es creuen propietaris dels designis quan només són uns encarregats de magatzem, que els hi deixem que cuidin els nostres llogarets. Et felicito per entrar en el món del blogaires i si ho proves una estoneta cada dia és possible d'incloure-hi reflexions
Publicar un comentario
<< Home