A cada insulto, una sonrisa
Aquesta és una de les frases que Zapatero va fer famoses abans de les eleccions generals d'aquest any, quan es referia a la tàctica política que utilitzava el PP.
Ahir, malauradament, vaig ficar en pràctica aquesta frase. Ahir 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, com cada any l'agrupació de Lleida del PSC vam fer l'ofrena floral a l'edifici del Roser. El Roser ubicat al centre històric i antic convent, va ser on van morir molts lleidatans i lleidatanes el 1707 amb la invasió de Lleida per part de les tropes borbòniques. Des de fa molts anys allí és on es fan les ofrenes de totes les institucions i partits cada 11 de setembre. I allí és on es continuarà fent. A pesar del que diguin.
Doncs ahir a les 11.45 la comissió executiva de l'agrupació encapçalavem la comitiva socialista cap a l'ofrena i ens vam trobar amb l'espectacle de cada any. Uns quants personatges cridant-nos i intentant evitar que nosaltres, com ells i com tots els catalans poguessim fer la nostra ofrena per commemorar el nostre dia. Davant els crits de botiflers, especuladors, lladres, xiulets, empentes....un somriure. Crec que els va xocar. Potser esperavem que ens quedariem parats o que ens intimidarien, doncs no.
Tota la comitiva va entrar al Roser i vam fer la nostra ofrena amb el Primer Secretari, Àngel Ros, la presidenta, Maria Burgués i l'adjunta al Primer Secretari, la Marta Camps.
Ells, que es creuen que són més d'esquerres i més democràtics que nosaltres, ens volien impedir que féssim el nostre homenatge, només perquè pensem diferent que ells. Suposo que la seva limitada visió política els impedeix veure que tenen la mateixa actitut que els feixistes, ja ho diuen que els extrems es toquen. A més penso que aquests col·lectius, de pseudo-esquerra i pseudo-catalanistes (els catalanistes no ens preocupen de si una bandera té una estrella o no, sinó dels problemes dels catalans) només fan que entorpir i deteriorar la imatge externa de Catalunya. Tots els telenoticies van fer esment a aquestes actituts feixistes, i pocs van fer esment de que tots els partits i institucions ens uniem per celebrar que fa prop de 300 anys, els catalans vam aguantar fins al final tot i conéixer la imminent derrota, del nostre esperit lluitador i la nostra capacitat de tirar endavant a pesar de les adversitats.
En fi, espero que algun dia aquests individus s'adonin, que els democràtes utilitzem les paraules per fer arribar el nostre missatge i no els crits ni la falta de respecte. Que entenguin que tots tenim el mateix dret a participar a la vida política i que només aixi garantirem la convivència a la ciutat, en definitiva que aprenguin que és la democràcia.
La resta de la jornada va ser molt festiva, i la recepció i pregó a l'interior del Roser es van desenvolupar amb total normalitat i formalitat, tal com requereix la nostra diada.
Bon cap de setmana.
P.D: La foto d'avui a la Manyana, mostra l'entrada de la delegació socialista entre crits al Roser. Ens volen prohibir l'entrada al govern municipal perquè hem aconseguit que Paradores rehabiliti tot l'edifici, esdevingui un motor econòmic pel centre històric i creí el Centre d'Interpretació del Roser.
Ahir, malauradament, vaig ficar en pràctica aquesta frase. Ahir 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, com cada any l'agrupació de Lleida del PSC vam fer l'ofrena floral a l'edifici del Roser. El Roser ubicat al centre històric i antic convent, va ser on van morir molts lleidatans i lleidatanes el 1707 amb la invasió de Lleida per part de les tropes borbòniques. Des de fa molts anys allí és on es fan les ofrenes de totes les institucions i partits cada 11 de setembre. I allí és on es continuarà fent. A pesar del que diguin.
Doncs ahir a les 11.45 la comissió executiva de l'agrupació encapçalavem la comitiva socialista cap a l'ofrena i ens vam trobar amb l'espectacle de cada any. Uns quants personatges cridant-nos i intentant evitar que nosaltres, com ells i com tots els catalans poguessim fer la nostra ofrena per commemorar el nostre dia. Davant els crits de botiflers, especuladors, lladres, xiulets, empentes....un somriure. Crec que els va xocar. Potser esperavem que ens quedariem parats o que ens intimidarien, doncs no.
Tota la comitiva va entrar al Roser i vam fer la nostra ofrena amb el Primer Secretari, Àngel Ros, la presidenta, Maria Burgués i l'adjunta al Primer Secretari, la Marta Camps.
Ells, que es creuen que són més d'esquerres i més democràtics que nosaltres, ens volien impedir que féssim el nostre homenatge, només perquè pensem diferent que ells. Suposo que la seva limitada visió política els impedeix veure que tenen la mateixa actitut que els feixistes, ja ho diuen que els extrems es toquen. A més penso que aquests col·lectius, de pseudo-esquerra i pseudo-catalanistes (els catalanistes no ens preocupen de si una bandera té una estrella o no, sinó dels problemes dels catalans) només fan que entorpir i deteriorar la imatge externa de Catalunya. Tots els telenoticies van fer esment a aquestes actituts feixistes, i pocs van fer esment de que tots els partits i institucions ens uniem per celebrar que fa prop de 300 anys, els catalans vam aguantar fins al final tot i conéixer la imminent derrota, del nostre esperit lluitador i la nostra capacitat de tirar endavant a pesar de les adversitats.
En fi, espero que algun dia aquests individus s'adonin, que els democràtes utilitzem les paraules per fer arribar el nostre missatge i no els crits ni la falta de respecte. Que entenguin que tots tenim el mateix dret a participar a la vida política i que només aixi garantirem la convivència a la ciutat, en definitiva que aprenguin que és la democràcia.
La resta de la jornada va ser molt festiva, i la recepció i pregó a l'interior del Roser es van desenvolupar amb total normalitat i formalitat, tal com requereix la nostra diada.
Bon cap de setmana.
P.D: La foto d'avui a la Manyana, mostra l'entrada de la delegació socialista entre crits al Roser. Ens volen prohibir l'entrada al govern municipal perquè hem aconseguit que Paradores rehabiliti tot l'edifici, esdevingui un motor econòmic pel centre històric i creí el Centre d'Interpretació del Roser.
posted by Oriol Yuguero at 10:42 p. m.
5 Comments:
Mi abuela, sabia mujer, siempre dice dos refranes muy adecuados para esa gente en este momento:
1. No le pidas peras al olmo... eta claro que no van a cambiar
2. De donde no hay no se puede sacar... teniendo en cuenta que su mentalidad no admite razones y se creen poseedores de la verdad absoluta tratar de razonar algo asi con ellos es casi casi perder un rato. Me alegro de que pitos a parte saliera bien todo y estas muy guapo en la foto :P. Un abrazo ''maresmenc''
Me pregunto porqué entre las filas independentistas hay tanto odio y tanta agresividad. ¿No se puede tener una ideología política independentista y ya está, y defenderla con normalidad?? ¿Siempre tiene que ir mezclada con el anti-españolismo más radical?
Ui que valent Iuguero, amb 50 mossos al teu voltant... En fi que encara tens el fetge d'anar de valent. En tot cas perquè no ens expliques que et sembla que els mossos agredeixin els manifestants, que carreguin a cops de porra contra els que exerceixen el seu dret a la llibertat d'expressió (que coma demòcrata deus defensar, oi?), tirin per terra padrines,.. i tot per evitar que a l'ofrena del PSC al Roser si puguin sentir crítiques al projecte del Parador?
Primer de tot agraïr a les persones que comenteu aquesta noticia del meu blog.
Després comunicar, que no penjo mai els comentaris poc respectuosos, insultants,...que van signats per anonims. Trobo que és molt fàcil dir segons que quan un s'amaga. Però com deia la graciela, no podemos pedir peras al Olmo.
Publico l'article del Pep, perquè tot i que suposo que no deu ser cap Pep, ni deixa cap mail per poder-li contestar oportunament, com almenys deixa una identitat aquest cop faré una excepció.
Mira Pep, t'agraeixo que participis al meu blog, però el meu cognom és Yuguero, amb Y, si vols que ens respectem, com a mínim sigues educat i no em canviis el nom.
En cap cas vaig de valent, vaig de democràta que pel que veig és un concepte que no tens clar. A mi no em sembla bé que els mossos peguin, de fet no em vaig assabentar de l'incident amb el Gerard (al que conec) fins que ho vaig veure a la premsa. Si realment el Mosso s'ha extralimitat, com a democràta, haurà d'assumir-ne les conseqüències que les autoritats considerin.
Que jo sapigui el dia 11, no van atacar ningú, ni van carregar amb cops de porra, simplement intentaven que la resta de persones no independentistes puguessim fer la nostra ofrena. Si la gent és limités a mostrar la seva opinió sense espentejar, trepitjar i insultar, probablement aquesta situació no es donaria. De fet, les crítiques al Parador les coneixem i de sobres, per tant no és cap novetat ni pel PSC ni per a la ciutadania.
Per últim dir-vos, que amb els crits i insults, no ens vàreu intimidar, i que si fóssiu respectuosos i educats no farien falta mossos. El que si que vau conseguir va ser que totes les televisions de l'Estat mostressin que el dia de Catalunya, els catalans estavem dividits i que no respectavem les ideologies dels altres. Per sort, res semblant a la realitat.
mmmm, Pep, si vols quedem un dia i en parlem. Contrastar visions tan diferents per aquí no em sembla el millor.
Ja saps on sóc, si vols venir, estaré encantat.
Publicar un comentario
<< Home