lunes, enero 21, 2008

Carme Chacón, Sublime


Ahir vaig tenir l'oportunitat d'assistir al miting amb Felipe González, Carme Chacón i el president Montilla al pavelló de la Vall d'Hebrón. Va ser un acte vibrant, ple de gom a gom. 7000 persones dins del pavelló i moltes més que es van quedar fora, seguint-ho per pantalles gegants. A part de que si miraves la retransmissió del miting per les cadenes de televisió, semblava que s'hagués celebrat a Lleida, perquè la majoria dels joves que sortien a tiro de càmara ho eren. Lleida va estar molt present a l'acte d'ahir.

Feia temps que no disfrutava tant d'un míting. Potser perquè era la primera vegada que podia veure a un dels meus ídols en viu i en directe, al Felipe.

El president Montilla va obrir l'acte, saludant a la Catalunya optimista i d'Esquerres que ens trobavem alli. Va fer refèrencia als avenços que havia aconseguit Catalunya en l'època de Felipe i va presentar la Carme, com un somriure honest que contribuirà moltíssim a la victòria de Zapatero el proper 9 de Març.

Després va venir el Felipe. Quin moment! Amb el seu humor característic i amb el seu discurs ple d'experiència va encandilar al públic. Vaig entendre com va poder estar en el Govern durant 14 anys. Quant deu aquest país a Felipe González i als seus equips, i que poc reconeguts estan, però en fi aquesta és una altra història.

Finalment la candidata del PSC, Carme Chacón, va tancar l'acte. Nerviosa per parlar després del que fou el seu ídol, va aconseguir mantenir el llistó. Em va sorprende moltíssim el seu carisma i el seu discurs. Va parlar del que havia suposat per ella l'època Felipe. Va recordar que era el que havien fet les dretes per aquest país i pels ciutadans...res. Però per mi el punt àlgid va ser quan va explicar el que va estar la victòria de l'octubre del 82 a casa seva. Allí va entendre que la política que sempre havia estat repressora, autoritaria, censora, també podia portar cap a la felicitat, la llibertat. En aquell moment, se'm van ficar els pèls de punta. Vaig pensar, que no podiem haver escollit millor candidata que la Carme, capaç de tornar la il·lusió a molts i lluitar per consolidar les reformes i avenços socials que ha aconseguit el govern de Zapatero. Molta sort Carme!