El Congrés rebutja col·locar la placa a Sor Maravillas

Menys mal. Aquest matí per fi, el president del Congrés dels Diputats José Bono, ha entrat en raó i ha decidit convocar una reunió de la Mesa del Congrés per rebutjar la proposta, que el Popular i membre de l'Opus Dei, Fernandez Diaz va fer fa unes setmanes.
La Mesa del Congrés va decidir retre homenatge a Sor Maravillas Pidal, pel fet de que una de les dependències actuals de la Càmara Baixa va ser lloc de residència de l'esmentada senyora. Tant CiU, PNV i PP van donar suport a la proposta, i la Vicepresidenta i lleidatana Tere Cunillera, va decidir no estar present en el moment de la votació.
Després de que tirés endavant la proposta, que havia de col·locar una placa d'homenatge al Congrés (la 3a seria), els grups d'ERC, IU i del PSOE van criticar durament la decissió. En un principi Bono semblava que no es tiraria enrera, però després d'una reunió de grup del PSOE on alguns Diputats van recalcar que aquest homenatge posaria en dubte l'aconfesionalitat de l'Estat i la neutralitat del Congrés, la pressió va augmentar. Finalment, i després d'unes més que desafortunades paraules de Bono (si fós per mi li comportaria l'expulsió del grup socialista), aquest matí el president Bono, ha retirat la proposta.
A mi sincerament em semblava molt malament que es pogués realitzar un homenatge d'aquest caràcter a la seu del Congrés dels Diputats, un lloc han d'estar representats totes les ideologies i opcions dels ciutadans i ciutadanes d'Espanya. I menys al costat de la Placa Campoamor, impulsora del sufragi femení, que va permetre que les dones tinguéssin accés a la democràcia, essència fonamental del Congrés dels Diputats. No crec que el fet d'haver viscut en un edifici del Congrés sigui motiu suficient per fer un homenatge, ja que l'únic que se li atribueix és que va estar perseguida durant la Guerra Civil. A l'igual que milers d'Espanyols, que a diferència d'ella mai van tenir un reconeixement i que finalment, molts no veuran respectada la seva memòria, perquè el super Jutge Garzón, s'ha tirat endarrera. Malauradament, no podrem tancar la ferida de la dictadura, perquè mentres uns tenen monolits, panteons i escultures d'homenatge, els del bàndol republicà resten en fosses i camins, o al Valle de los Caídos, que és l'última ofensa que el dictador va regalar a les víctimes republicanes.